Juny, llet de pupupa

Hem entrat en el tercer terç del mes i, abans no s’acabi, no veig jo que fem gaire sort ni en el català a Europa ni en el finançament singular, que eren els dos grans acords que anaven per a aquest full del calendari. Al darrere vindran els altres grans pactes d’estat (amnistia, immigració...) amb la mateixa sort o pitjor. Una cosa sí que tenen els amics espanyols del PSOE, que és que no discriminen en els incompliments. Tant deixen amb un pam de nas als uns com als altres. I, pel que hem vist, amb l’acord de Rodalies tampoc ningú s’immuta gens per sortir a fer passar bou per bèstia grossa. Que bé que ha vingut la cosa del Santos Cerdán perquè tornin a fer entrar la por de la dreta a l’independentisme institucional! Que bé que ha vingut la cosa del Santos Cerdán per a una nova onada d’incompliments que vestiran de seda però que es quedaran en mones per més de seda que les vesteixin. Comuns i podemites es quedaran sense reducció de jornada laboral, però la culpa serà de Junts. A Rodalies s’han fet un autotraspàs i l’hi han colat per l’esquadra a ERC. I en els vuit dies que queden del mes de juny sabrem que de tot allò que caducava ara només en traurem llet de pupupa, que deia l’àvia Neus. La pupupa (també dita puput i palput) deixa anar una pudor infecta si la toques i la remenes. Com les mofetes. És difícil establir què és més pudent, la pupupa, la mofeta o els acords amb el PSOE per al mes de juny.