Excusa irrespectuosa

Al sobiranisme català ens cal alguna victòria encara que aquesta sigui molt delimitada. O es fan respectar els acords complint el calendari pactat o s’ha de denunciar l’incompliment. No s’hi val a dir que s’ha cobrat quan no s’ha cobrat per por a quedar en evidència. L’efecte és pitjor un cop ha passat la prestidigitació de les paraules, a banda que condemna la política a mers exercicis de demagògia. Quina excusa és aquesta que el PSOE necessita temps per canviar l’interlocutor que ha caigut acusat de ser corrupte? Aquest és un afer que no hauria de perjudicar el calendari de la negociació. Quin argument és aquest per frenar un calendari pactat? D’altra banda, avui, Sant Joan, finalment no es presentarà la proposta de l’oficialització del català a la UE. El més trist és que no tenim cap mena d’explicació dels punts que impedeixen l’acord. Per què callen Junts, ERC, la Plataforma per la Llengua, Òmnium i totes les organitzacions que en fan un seguiment? Si els arguments que ho impedeixen són els que diu el PP, que es digui clarament i actuem en conseqüència. Com podem deixar-nos insultar així? Com podem acceptar que diguin que les despeses de la traducció a la nostra llengua costa un dineral mentre nosaltres paguem la traducció a totes les altres, en especial l’espanyola? Si Europa ja no és el que alguns ens havíem imaginat, cal denunciar-ho. No és fent bondat i restant en silenci davant de les atrocitats culturals que podem avançar. Cap dignitat ètica i cultural és posposable sense perdre-la. Cal prendre la paraula com va fer ahir l’ANC contra l’abat de Montserrat, obrint les portes al màxim representant de la repressió contra l’1-O sense convidar-lo a rectificar.