El necessari Orgull

Des del 28 de juny del 1969, arran dels aldarulls al bar Stonewall de Nova York, cada any el col·lectiu LGTBI celebra l’Orgull. Una festa que, tant amb purpurines com des de la més estricta discreció, serveix per demostrar que el col·lectiu existeix i que la “normalitat” és només aparent. Hi ha qui qüestiona que l’Orgull sigui necessari avui dia, si els drets són els mateixos per a tothom, el món ha evolucionat i el casament i l’adopció estan permesos. I es pregunten: “Què més volen, aquests gais?” Doncs bàsicament una igualtat real i no de paraula. Que avui no hi hagi mainada que pateixi assetjament a causa de la seva orientació sexual. Que no hi hagi persones que hagin de tenir una doble vida perquè la societat no els ha acompanyat. Que s’eviti que algú no pugui sortir de l’armari perquè la pressió social i familiar del seu entorn és tan gran que no s’hi atreveix. Que no hi hagi pares que facin fora de casa els seus fills a causa de la seva identitat de gènere. Que no hagin de rebre agressions ni físiques ni verbals pel fet d’anar pel carrer agafats de la mà de la seva parella o de fer-se un petó. Que ningú es tregui la vida perquè és gai, lesbiana o transsexual. Que no hi hagi gent abusada i condemnada a la soledat per la seva orientació. Que qui vulgui fer la transició de gènere ho pugui fer amb garanties. Que cap ignorant pugui anar dient que és antinatural quan la natura és plena d’espècies amb comportaments homosexuals però en canvi no hi ha homofòbia. Que al col·lectiu de transsexuals se’ls tracti com a persones i no com a objectes d’escarni. Que l’homofòbia no escali, sobretot entre els joves. Que l’Ajuntament de Madrid posi les banderes LGTBI. Que un president d’un país com Hongria no pugui prohibir l’Orgull. Que es deixi de fer brometes inofensives i es deixi de qüestionar quantes lletres més falta a LGTBI. Que l’homosexualitat deixi de ser il·legal en 63 països. Que aquest l’Orgull no es tanqui amb dos ferits en un tiroteig a Stonewall. Tot això i moltes altres coses és el que es demana en la celebració. Per tant, sí. Avui dia, encara cal el dia de l’Orgull.