Vacances com les d’abans

Cues de vehi­cles als punts habi­tu­als i en no tan habi­tu­als, milers de cot­xes cir­cu­lant per les car­re­te­res per anar i tor­nar de vacan­ces, les plat­ges ple­nes i els espais natu­rals, també. Gent amunt i avall. Com abans. De cop i volta, sem­bla que la pandèmia hagi des­a­pa­re­gut i, aviat, amb la reti­rada de les mas­ca­re­tes, no en que­darà cap símbol visi­ble. Enrere que­den dos anys en què s’han vis­cut situ­a­ci­ons ini­ma­gi­na­bles i que, en algun moment, han fet replan­te­jar mol­tes coses a nivell social: la pre­ca­ri­e­tat labo­ral de deter­mi­nats col·lec­tius, la sobre­ex­plo­tació dels espais natu­rals, la con­ta­mi­nació, la dependència econòmica de deter­mi­nats sec­tors (com el turisme)... Aviat no ho recor­da­rem. N’hau­rem après alguna cosa?