Editorial

12-M, una jugada arriscada

Les elec­ci­ons con­vo­ca­des per Pere Ara­gonès pel 12 de maig cons­ta­ten l’extrema debi­li­tat d’un govern que no ha pogut cul­mi­nar la legis­la­tura del 52% de majo­ria inde­pen­den­tista. Ni tan sols ha pogut apro­var els pres­su­pos­tos amb més des­pesa de la història. És la con­seqüència de la sor­tida del govern de Junts i d’abraçar-se al PSC amb l’agenda més con­ver­gent dels últims temps, que impe­deix tri­an­gu­lar una majo­ria amb els comuns encara que final­ment hagi estat per l’entos­su­di­ment amb el Hard Rock, que no tenia cap assig­nació en els comp­tes. Ara­gonès –que ja es va empas­sar els gri­paus del quart cin­turó i l’ampli­ació de l’aero­port un any enrere– no ha vol­gut pas­sar per un 2024 sense comp­tes i amb el blo­queig par­la­men­tari que pateix, fruit d’una debi­li­tat infra­va­lo­rada. En un càlcul elec­to­ra­lista, ERC pot pen­sar que agafa amb el pas can­viat Junts, que no té can­di­dat –tot i que la reacció i la ges­tu­a­li­tat de Car­les Puig­de­mont fan pen­sar el con­trari–, com la CUP. També pati­ran per arti­cu­lar-se a temps els nous espais inde­pen­den­tis­tes de la llista de l’ANC –si acaba pros­pe­rant– i Clara Pon­satí. Tam­poc el PSC –tot i les enques­tes– està exempt de ris­cos, amb el cas Koldo orbi­tant sobre el Minis­teri de Sani­tat que ocu­pava Sal­va­dor Illa durant la covid-19. Pels comuns –a banda del dete­ri­o­ra­ment de rela­ci­ons amb PSC i ERC de cara a futurs acords– la qüestió serà jus­ti­fi­car que han dei­xat caure els que podrien ser els últims pres­su­pos­tos expan­sius d’aquest cicle amb tot l’incre­ment en des­pesa social que com­por­ta­ven, ja que la UE vol recu­pe­rar les regles fis­cals l’any 2025. La incògnita és com s’ho faran els par­tits inde­pen­den­tis­tes per recon­nec­tar amb les seves bases, que en les últi­mes con­te­ses s’han que­dat a casa o han can­viat d’opció, des­mo­ra­lit­za­des i des­mo­bi­lit­za­des més per les tra­ve­tes ina­ca­ba­bles entre els seus par­tits de referència que pel reple­ga­ment –se suposa que tem­po­ral– cap a la gestió de l’auto­no­misme. L’ona expan­siva de l’avançament ha arri­bat a Madrid: Pedro Sánchez renun­cia a apro­var pres­su­pos­tos, empès pel calen­dari i pel somni que un hipotètic Illa pre­si­dent l’ajudi en els del 2025. Avui, però, l’apro­vació de l’amnis­tia al Congrés es dona per des­comp­tada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia