Un carrer d'Alcanó

Al poble d'Alcanó van deci­dir can­viar el nom del car­rer Joan Car­les I pel de car­rer de les Esco­les, que és la manera pràctica i sen­zi­lla com la gent del poble ano­me­nava aquell car­rer. Es va votar en el ple, es va apro­var i l'acte admi­nis­tra­tiu va que­dar regis­trat al But­lletí Ofi­cial de la Província. Aque­lla breu nota al diari ofi­cial va cri­dar l'atenció de la premsa comar­cal, que van tru­car a l'alcalde i li van dema­nar pels motius del canvi. Ell va expli­car que li ho havien dema­nat alguns veïns, que ho tro­bava bé, que el nom natu­ral d'aquell car­rer sem­pre havia estat aquell i que si al seu dia, als anys vui­tanta, s'havia deci­dit que el monarca espa­nyol merei­xia un car­rer al poble, en aquell moment l'opinió de la majo­ria del poble era que el car­rer podia tor­nar a tenir el seu nom popu­lar. A més, va afe­gir a pre­gun­tes de la premsa, reti­rar la placa d'un rei que va ser ele­git per Franco com a suc­ces­sor seu al cap­da­vant de l'Estat podia emmar­car-se en la reti­rada de símbols pro­vi­nents del fran­quisme que feien tants altres ajun­ta­ments.

Aquesta dar­rera valo­ració va cau­sar furor, no tant a la premsa local i a la cata­lana, sinó sobre­tot a l'espa­nyola. Sebastià Ricart, que és com es diu l'alcalde, va començar a rebre tru­ca­des i visi­tes de dia­ris, tele­vi­si­ons i ràdios de tot l'Estat, el poble va sor­tir en diver­sos infor­ma­tius de tele­visió i, amb ells, també van arri­bar les tru­ca­des insul­tants i les ame­na­ces. “Van ser unes set­ma­nes de boge­ria, es va fer una bola mediàtica tan gran que ja no sabia què dir, per aquí apa­rei­xien equips de tele­visió fil­mant i després em tit­lla­ven de radi­cal i coses pit­jors”, recorda ara.

Allò va pas­sar el gener del 2013. Ara, amb l'abdi­cació de Joan Car­les I omplint tertúlies i pàgines d'anàlisi les dar­re­res set­ma­nes, Sebastià Ricart es mos­tra indig­nat perquè allò que va dir i que tants dis­gus­tos li va cos­tar, ara ho ha anat dient tot­hom tran­quil·lament: “El va nome­nar Franco, jo només vaig dir una cosa tan òbvia com aquesta i em vaig haver de sen­tir dir de tot en uns mit­jans que, en canvi, de coses impor­tants i denun­ci­a­bles que afec­ten Alcanó, poca cosa en diuen”, explica.

Avui al poble pocs recor­den l'epi­sodi. Ja no s'hi veuen càmeres ni micròfons. I mal­grat el soroll que hi va haver, aquell car­rer ja no duu nom de monarca. Entre un rei i unes esco­les, la decisió era sen­zi­lla.