Opinió

Keep calm

Wong Kar Wai

L'actual moment polític mereix un director a qui agradi experimentar amb la lògica narrativa

Un ús repe­ti­tiu d'esce­nes sem­blants. Molt sem­blants. Immen­sa­ment sem­blants. Seqüències que sem­blen una de sola, però que són un con­junt. Per­so­nat­ges que sem­bla que fan el mateix cada dia. Plans que atemp­ten con­tra el sen­tit comú nar­ra­tiu. El temps que va pas­sant. El rellotge ine­xo­ra­ble. La càmera lenta. Per­so­nat­ges que fan veure que s'ena­mo­ren. Que fan veure que són infi­dels. Que fan veure que s'aco­mi­a­den per sem­pre, assa­jant el futur, un futur del qual tenen por. Un doble joc de neces­si­tats i men­ti­des. Per­so­nat­ges atra­pats entre la fide­li­tat i l'impuls. Entre la raci­o­na­li­tat i la rauxa. Un temps que va ser i com hagués pogut ser. El·lipsis que sem­blen salts mor­tals. Secrets guar­dats per sem­pre en el forat d'una pedra. El dubte de si ha pas­sat o ho han ima­gi­nat. Una història d'amor auto­pro­hi­bit, que és el pit­jor amb què et pots tro­bar. Fa yeung nun wa. La mag­ni­ficència dels anys passa com les flors. Traduïda com In the mood for love. (Desit­jant esti­mar). Una història al Hong-Kong del 1962. Una pel·lícula del 2000 que aquests dies ha recu­pe­rat la Fil­mo­teca com a part d'un home­natge als 80 anys de Román Gubern. L'expe­ri­men­tació nar­ra­tiva de Wong Kar Wai no és fàcil. Deso­ri­enta, con­fon, mareja. I, per això mateix, Wong Kar Wai seria un direc­tor per­fecte per rodar l'actual moment polític. Un ús repe­ti­tiu d'esce­nes sem­blants. Seqüències que sem­blen una de sola, però que són un con­junt. Per­so­nat­ges que sem­bla que facin el mateix cada dia. Un atemp­tat con­tra el sen­tit comú nar­ra­tiu. El·lipsis que són salts mor­tals. La rea­li­tat o la ficció dels som­nis. El temps que passa. La càmera lenta. Per­so­nat­ges que fan veure coses. Que fan veure que s'aco­mi­a­den per sem­pre. Atra­pats entre la raci­o­na­li­tat i l'impuls. Desit­jant votar. Una història de vot auto­pro­hi­bit. La mag­ni­ficència dels anys passa com les flors. La por del futur. La banda sonora d'Oswaldo Farrés. Quizás, quizás, quizás.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia