Jordi Sànchez

Conec des de fa anys Jordi Sànchez (suposo que no és cap delicte això, no?) i el tinc per una per­sona asse­nyada, culta, intel·ligent i rao­na­ble. En tinc bon record de quan ell (que ni se’n deu recor­dar) era pro­fes­sor meu d’un màster a la UOC, i de quan l’he trac­tat pro­fes­si­o­nal­ment com a pre­si­dent de la Fun­dació Jaume Bofill, com a adjunt al Síndic de Greu­ges i, en la seva dar­rera etapa, com a pre­si­dent de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. I el que els deia: em sem­bla una per­sona pru­dent, seri­osa, rao­na­ble, pacífica (sí, sí, pacífica) i res­pon­sa­ble. I, per tant, no hi veig cap pro­blema (tot al con­trari) si el pro­po­sen com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El meu can­di­dat a pre­si­dir la Gene­ra­li­tat, no me n’he pas ama­gat mai, con­ti­nua essent Car­les Puig­de­mont. Perquè no ha estat mai des­tituït pel govern català, que és qui l’ha de des­ti­tuir nome­nant-ne un altre, sinó per l’arti­cle 155 del tri­par­tit espa­nyol. Però si, pel que fos, perquè les nego­ci­a­ci­ons ja estan encar­ri­la­des, perquè hagués tro­bat un nou encaix a Brus­sel·les o per qual­se­vol altra cosa un dia d’aquests Puig­de­mont cedís el relleu a Sànchez, a mi em sem­bla­ria bé. A diferència, és clar, del que opina la classe política espa­nyola, que ja es posa la bena abans que la ferida. Albert Rivera deia ahir que “seria seguir embo­li­cant” pro­po­sar Sànchez pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, i el PP i el PSOE, per mitjà de Rafael Her­nando i d’Adri­ana Las­tra, coin­ci­dien a dir que Sànchez no pot ser can­di­dat a la Gene­ra­li­tat i que l’inde­pen­den­tisme ha de bus­car “un can­di­dat via­ble”. Què vol dir, un “can­di­dat via­ble”? A mi em sem­bla que quan PP, PSOE i Cs diuen que cal un can­di­dat via­ble a la Gene­ra­li­tat vol dir un can­di­dat que els agradi a ells. Per què no seria via­ble Sànchez? Perquè és en presó pre­ven­tiva? Que jo sàpiga no ha estat jut­jat i reu­neix totes les con­di­ci­ons per ser can­di­dat a pre­si­dent. El que passa és que pro­po­sar-lo a ell con­ti­nua ten­sant les cos­tu­res democràtiques de l’Estat i obliga l’apa­rell judi­cial espa­nyol a tor­nar-se a retra­tar. I a pas­sar ver­go­nya inter­na­ci­o­nal. Rafael Her­nando, del PP, ho troba un “dis­ba­rat còsmic”. Jo, en canvi, trobo un “dis­ba­rat còsmic” el que està fent Espa­nya.