La cola

La pre­sen­ta­dora pre­gunta al polític: “Per què blo­que­gen la comissió d’inves­ti­gació dels nego­cis del rei emèrit?” El polític queda des­col·locat. “Bé… en defi­ni­tiva… el que cal veure...” És una situ­ació incòmoda?”, repre­gunta Laura Rosel. “Bé… incòmoda…”, res­pon José Luis Ábalos, secre­tari gene­ral del PSOE. I, al final, troba la sor­tida: “Incòmoda com quan par­lem de la inde­pendència del poder judi­cial, com quan par­lem de si a Espa­nya hi ha democràcia, com quan diem que Espa­nya és fran­quista… Tot això inco­moda, òbvi­a­ment, perquè està qüesti­o­nant tot el sis­tema ins­ti­tu­ci­o­nal.” És a dir, que no s’inves­tiga el rei, no perquè no hi hagi sos­pi­tes de cor­rupció, sinó perquè si cau el rei, cau tot el règim del 78. És a dir, que els qui denun­cien que hi ha evidències que qüesti­o­nen la inde­pendència del poder judi­cial –sobre­tot a la cúpula–, que hi ha massa exem­ples de baixa qua­li­tat democràtica, que encara queda un pòsit fran­quista evi­dent més enllà de la làpida del dic­ta­dor –la mòmia del qual s’ha de treure amb noc­tur­ni­tat– o els qui cla­men que la monar­quia és cor­rupta i pròpia de l’era medi­e­val, no és que no tin­guin raó, però no es pot tocar res, perquè el sis­tema cau­ria com fit­xes de dòmino.

El PSOE ha arri­bat al govern d’Espa­nya després que l’altre par­tit dinàstic, el PP, quedés enfan­gat dins d’una xarxa ins­ti­tu­ci­o­nal de cor­rupció que va fer tri­om­far la pri­mera moció de cen­sura de la democràcia. I després que els espa­nyols hagin hagut de res­ca­tar la banca amb diners de la seva but­xaca. I, para­do­xal­ment, el PSOE ha deci­dit que aquesta és tota l’erosió que es pot per­me­tre el sis­tema. O tot s’enfon­sarà. Qual­se­vol ciu­tadà espa­nyol podria dir que és injust. Que, de fet, Sánchez va pro­me­tre el canvi. Que el sis­tema deu ser prou fort per rege­ne­rar-se. Que el PSOE s’ha de dife­ren­ciar del PP i de Ciu­ta­dans. I com­pe­tir amb Podem. Però, ales­ho­res, arri­bem al final del camí. Ho diu Ábalos: “El des­fi­a­ment de Cata­lu­nya ens obliga a no plan­te­jar-nos cap deses­ta­bi­lit­zació en cap sen­tit.” Cata­lu­nya com a cola, Cata­lu­nya com a excusa.