Un Girona de primera

Tot i que ho sabia pel diari, em va tren­car el cor veure com des­mun­ta­ven la gra­de­ria nord de Mon­ti­livi i el camp del fut­bol del Girona tor­nava a recu­pe­rar el mateix aspecte que tenia abans de l’ampli­ació del camp a 14.500 seients i d’una imatge que sem­blava més d’acord al que s’espera d’un equip que vol estar a l’elit del fut­bol esta­tal. Però les coses són com són i, després de dos anys a pri­mera divisió i d’un final de tem­po­rada que va fer que d’un equip pràcti­ca­ment sal­vat es passés a un equip incapaç de sumar qua­tre punts més en deu par­tits, el retorn a segona divisió es va fer ine­vi­ta­ble. Mirat en posi­tiu, els afi­ci­o­nats del Girona van estar dècades somi­ant la segona divisió però, ara que havien tocat el cel, un cert sen­ti­ment de decepció no es pot evi­tar. I mal­grat tot el Girona ja no és aquell club que tant ha patit en diver­ses fases de la seva existència. M’agrada recor­dar que vaig tre­pit­jar la gespa de Mon­ti­livi el dia de la inau­gu­ració del camp, el 14 d’agost de 1970, amb un Girona-Bar­ce­lona que van gua­nyar els blau­grana. No jugava, és clar, però com a mem­bre de l’infan­til del Girona vaig anar a reco­llir pilo­tes i això em va per­me­tre estar a tocar d’ídols com ara Gallego i Rexach, que només vèiem als dia­ris o als cro­mos. Mon­ti­livi havia de ser el rellançament d’un Girona que dei­xava Vista Ale­gre i volia pujar a segona divisió. Va arri­bar a segona B per una rees­truc­tu­ració, però durant 40 anys les va veure de tots els colors. Ja com a peri­o­dista vaig cobrir el dia a dia del Girona quan va bai­xar a regi­o­nal pre­fe­rent, al mateix nivell que el Far­ners o el Cer­da­nyola de Mataró. Després va tor­nar a ter­cera i segona B, però també va caure al pou de la pri­mera cata­lana. Arri­bar a segona A, amb el des­a­pa­re­gut Josep Gusó com a pre­si­dent, va ser un somni, però els pati­ments no es van aca­bar. Espor­ti­va­ment es va sal­var la pape­reta, però econòmica­ment allò va ser molt com­pli­cat, amb Josep Del­gado com a sal­va­dor i pro­pi­e­tari fugit de la justícia. Però es va tirar enda­vant. L’actual pro­pi­e­tat li ha donat al club alguna cosa més que jugar a pri­mera. Li ha donat una estruc­tura pro­fes­si­o­nal i una influència ini­ma­gi­na­ble. Cer­ta­ment s’ha per­dut la cate­go­ria, però el Girona està pre­pa­rat per ser un dels grans de la segona. I com­pe­tirà. Val la pena donar-li suport. Això no és garan­tia de pujar a pri­mera, segur, però un dia el Girona tor­narà a l’elit.