Tribuna
Abduïts per les STEM
Un principi, quasi vital, diu: “Totes les masses piquen.” La saviesa no prové només dels certificats acumulats, ni diners aconseguits, ni encara menys d’una bona dieta i gimnàs, sinó de la reflexió. I, de fet, aquí rau també la llibertat: “Qui és lliure, doncs? El savi, que es comanda ell mateix” (Horaci). Avui tractem de seny, en educació, camí cap a la llibertat.
Està de moda la hiperocupació educativa dels fills, però sobretot en anglès, matemàtiques i potser també esport. En un món canviant i imprevisible, es pensa que aquestes “competències” els seran sempre útils. D’altra banda, vull considerar tres eines humanes bàsiques per a millorar el món: la política, l’economia i la tecnociència. De fet, ara mateix, les dues primeres ja estan fent tilt. És un terme, tilt, que m’apassiona, ja des de jove. Potser recordeu aquella mena de billar electrònic, també dit pinball o flipper, en què calia obtenir uns certs punts fent córrer unes boles en un pla inclinat amb obstacles. La bola es projectava en diferents direccions. Si et posaves nerviós i movies la màquina, aquesta feia tilt: es bloquejava i perdies la partida. Tilt indica un estat de confusió o frustració mental o emocional: aleshores es perd el seny i fins i tot sorgeix l’agressivitat.
Llegint Why Liberalism Failed? (Deneen, 2018), m’adono que la política i l’economia estan en tilt: (1) hi ha uns paios que engeguen el sistema democràtic representatiu a can Pistraus, i (2) l’economia capitalista, del benestar i el consum, s’ha convertit en un monstre irrefrenable, globalitzador i inhumà. Ja només queda la tercera pota per al bé comú humà: (3) la tecnologia, les assignatures STEM.
La UE dedica força recursos a afavorir “the interest of young people in STEM”, acrònim de “Science, Technology, Engineering and Mathematics”. És bonic normalitzar la figura de l’investigador al servei de la societat, amb aquests estudis, oi? A més, ens obren a un enfocament interdisciplinari de l’aprenentatge, que ens situa en la vida quotidiana, no als núvols. Arreu s’incorporen “projectes” a les classes, amb contextos pròxims a l’alumnat, defugint de presentacions excessivament acadèmiques o abstractes. I fins i tot, recentment, s’hi ha inclòs una “A” (per “Arts”) amb el que ens queda “STEAM”, mètode formatiu atent a les habilitats artístiques i creatives: innovació, disseny, curiositat. Però, com que “totes les masses piquen”, ¿l’educació només és STEAM?, ¿es pot reduir a unes competències tecnocientífiques, amanides amb l’encisador pensament divergent?
Segons Deneen, cal potenciar les arts liberals, les humanitats, aquella àrea que accedeix a la profunditat de l’ésser humà, que fa lluitar per la llibertat, que permet la reflexió. L’obsessió exclusiva per les STEM, per allò “útil i productiu”, sovint és egoista i pot ofegar la cerca del bé comú. El pal de paller de l’acadèmia ha de ser “la persona”, no l’individualisme liberal mercantilitzat. Cal seny en les polítiques i planificació educatives, i no oblidar –per a orientar la tecnociència– les humanitats, l’ètica i la ciutadania.
