Jordi Sànchez i l’educació

Jordi Sànchez ha estat con­dem­nat a nou anys de presó pel delicte de sedició. El Tri­bu­nal Suprem ha dic­tat una sentència que és escar­ment i ven­jança però també senyal d’impotència. Sànchez, igual que Jordi Cui­xart i els líders polítics con­dem­nats, s’enfronta a aquests anys després de com­plir-ne dos en presó pro­vi­si­o­nal. Si tot ple­gat no causés una pena immensa es podria cata­lo­gar de comèdia gro­tesca. Que a Jordi Sánchez, acti­vista de la no-violència, de la defensa dels drets civils i soci­als, amb una tra­jectòria indis­cu­ti­ble, se’l con­demni per pro­moure i lide­rar un aixe­ca­ment “tumul­tu­ari” per evi­tar el com­pli­ment de deci­si­ons judi­ci­als, quan tots els que vam ser el 20 de setem­bre de 2017 a Ram­bla de Cata­lu­nya podem tes­ti­fi­car que això és com­ple­ta­ment fals (quin aixe­ca­ment?, quina força física?, què es va evi­tar al cap i a la fi?). Aquesta infàmia explica, en bona part, la res­posta que la soci­e­tat cata­lana està ofe­rint davant aquesta sentència i la pèrdua d’horit­zons democràtics en la reso­lució del con­flicte polític.

Vaig conèixer en Jordi Sànchez a la seva època de direc­tor de la Fun­dació Bofill on com­partírem l’objec­tiu de la millora de l’edu­cació. En aque­lla etapa la fun­dació, sota el seu lide­ratge, emprengué un munt d’acti­vi­tats for­ma­ti­ves, inves­ti­ga­do­res i divul­ga­do­res dels temes edu­ca­tius més diver­sos i, és clar, també dels pro­pis de la comu­ni­tat edu­ca­tiva cata­lana. L’eix fou sem­pre la pro­moció d’una edu­cació equi­ta­tiva, com­pen­satòria de desi­gual­tats però cer­cant a l’ensems la màxima qua­li­tat i l’èxit edu­ca­tiu. En Jordi Sànchez va pro­pi­ciar la vin­guda a Cata­lu­nya d’experts inter­na­ci­o­nals que expo­sa­ven a la comu­ni­tat edu­ca­tiva els seus conei­xe­ments sociològics, pedagògics, econòmics... que con­tribuïren a crear els gèrmens ins­pi­ra­dors que van fer pos­si­ble l’esclat del movi­ment de reno­vació pedagògica que a Cata­lu­nya encara és ben actiu. Sànchez pro­pi­ci­ava tro­ba­des d’aquests experts amb les dife­rents veus i enti­tats edu­ca­ti­ves de casa nos­tra garan­tint, per tant, el bes­canvi plu­ral d’idees i experiències. El tarannà pro­fun­da­ment democràtic de Jordi Sànchez pro­pi­ci­ava un ambi­ent distès, res­pectuós i, alhora, rigorós i pro­fund.

L’edu­cació del nos­tre país està en deute amb Jordi Sànchez. Ens podem per­me­tre, doncs, que durant anys no pugui exer­cir el seu lide­ratge cívic i polític? Exi­gim el seu alli­be­ra­ment i el de la resta de tots els pre­sos i pre­ses polítics cata­lans, també dels que s’hi han afe­git les dar­re­res set­ma­nes i dies. Volem poder viure en un país nor­mal i això no serà pos­si­ble men­tre tin­guem pre­sos, exi­li­ats i repre­sa­li­ats. Com rei­vin­di­car la millor edu­cació per als nos­tres fills si no dis­po­sem d’un país lliure per exer­cir-la? Perquè un país on Jordi Sànchez roman­gui empre­so­nat no té res de lliure.