El poder i la ventafocs

El pro­blema dels polítics cata­lans no és que siguin rucs. El pro­blema és que no tenen poder. Si no tens poder, no pots ajor­nar elec­ci­ons en plena pandèmia, ni fer una llei elec­to­ral més moderna, ni can­viar un Esta­tut d’Auto­no­mia, ni res. De fet, ni tan sols pots fer pre­si­dent els teus líders, que els tens a la presó o a l’exili i no els pots fer tor­nar per molt que els con­si­de­ris pre­sos polítics. D’on surt aquesta dèria de con­si­de­rar rucs els polítics? Suposo que d’inten­tar ama­gar l’arrel del pro­blema: la sub­missió ins­ti­tu­ci­o­nal i judi­cial del sis­tema d’auto­go­vern dels cata­lans. En rea­li­tat, ens volen pren­dre per rucs a nosal­tres. Ima­gi­nem Joe Biden, fla­mant nou amo del món, a la plaça Sant Jaume sig­nant en va els decrets d’una Gene­ra­li­tat jurídica­ment sot­mesa i finan­ce­ra­ment ofe­gada. El pobre home ens sem­bla­ria tan medi­o­cre, incapaç i per­dut com qual­se­vol con­se­ller sense poder real. I al con­trari: donem-li al senyor Ara­gonès el pres­su­post, l’exèrcit i tots els apa­rells d’un estat del pri­mer món, i tindríem un esta­dista alfa.

Els soci­a­lis­tes, que veuen Cata­lu­nya amb un poder més que sufi­ci­ent i veuen els pre­sos ben jut­jats i empre­so­nats, apos­ten pel senyor Illa perquè ve de fer de minis­tre i allà sí que hi ha poder, cosa que el fa sem­blar més llest i efec­tiu: quan Illa deia “con­fi­na­ment”, tot­hom con­fi­nat. Quan Illa deia “vacuna”, aquí teniu les vacu­nes, amb ban­dera inclosa. Però, em temo, poseu-lo ara a ges­ti­o­nar una Gene­ra­li­tat irre­lle­vant, sot­mesa i obe­di­ent, i, com una ven­ta­focs que des­perta del somni, tor­narà a ser el dis­cret i obe­di­ent alcalde de la Roca del Vallès que va ser en el seu dia.