D’olis i calefaccions

Em causa una certa estu­pe­facció obser­var com les xar­xes soci­als s’estan ati­pant de per­so­nes que es pre­gun­ten com pot ser que havent-hi oli d’oliva al mer­cat, la gent pogués optar, quan els preus eren els que eren, per com­prar-lo de gira-sol. Són mol­tes les veus que fins i tot es bur­len dels supo­sats igno­rants que no saben fer la tria ade­quada de pro­duc­tes i fiquen sem­pre al cis­tell –déu meu, quins rucs– el de pit­jor qua­li­tat. I ara que el preu de l’oli de gira-sol s’ha tri­pli­cat o qua­dru­pli­cat en qüestió de dies per culpa d’una maleïda guerra –vejam si algú té nas­sos d’expli­car-me per què s’ha dis­pa­rat de cop el cost de les ampo­lles que duen mesos emma­gat­ze­ma­des i que van ser com­pra­des al preu antic–, hi ha qui té molt clara la recepta que molts no som capaços de pres­criure: com­prem oli d’oliva, el nos­tre, el de pro­xi­mi­tat, i tots els mals esta­ran resolts. Si em moles­ten segons quins comen­ta­ris, com els deia al prin­cipi, és perquè no em deixa de sor­pren­dre la quan­ti­tat de gent que viu en la seva par­ti­cu­lar bom­bo­lla i ignora, sis­temàtica­ment, les difi­cul­tats dels altres. Són, aquests altres, els matei­xos que tre­uen foc pels quei­xals quan sen­ten a dir que, per estal­viar en el rebut de la llum, només han de bai­xar la tem­pe­ra­tura d’una cale­facció que fa anys que no enge­guen o que pot­ser no han gau­dit mai. La tria d’un deter­mi­nat tipus d’oli, abans els preus no es tor­nes­sin bojos, té a veure molt sovint amb la neces­si­tat de qua­drar amb la pre­cisió d’un rellotge suís els ingres­sos i les des­pe­ses men­su­als. En molts casos, que els números encai­xin depèn d’estal­viar dos euros amb l’oli o cinc euros amb la carn.

També és cert que a mesura que vaig escri­vint aques­tes rat­lles m’assalta un dubte: si tots tenim tan clar que l’oli d’oliva és el que ens convé i que d’aquest sem­bla que no hi haurà pro­ble­mes d’abas­ti­ment, com és que quan s’orga­nitza un recapte d’ali­ments i es reclama oli, tot­hom hi porta ampo­lles de gira-sol? Pot­ser tenim més clar del que volem adme­tre que la tria de l’oli també és una qüestió de classe.