Opinió

Records d’en Botifarra

Tenia una esquerra exquisida i va ser un gran jugador, però el seu llegat és l’EF Garrotxa

Torno a l’Escola de Fut­bol Gar­rotxa, a Olot, i em retrobo amb Nitus Gra­na­dos. M’acom­pa­nya l’Albert Mateos, l’home que més ha fet per recu­pe­rar la memòria dels vells juga­dors del Girona FC i el motiu és una entre­vista per a un lli­bre sobre Vista Ale­gre que edi­tarà l’Àngel Madrià. Fa pocs mesos que hem per­dut en Xavi Agustí i miro emo­ci­o­nat una foto en què se’ls veu, als dos, en Nitus i en Xavi, d’esquena, amb en Nitus aju­dant-lo en el dar­rer dinar dels vete­rans, poc abans que en Xavi fes 82 anys. Per a en Nitus en Xavi és Déu, el seu germà gran. Par­lem del Girona, de Vista Ale­gre i de tot. En Nitus és un artista, un home inclas­si­fi­ca­ble, en Boti­farra, amb una esquerra d’or que va mera­ve­llar Vista Ale­gre i Mon­ti­livi. El que ha fet aquest home en els dar­rers 42 anys merei­xe­ria un monu­ment. Va fun­dar l’Escola de Fut­bol Gar­rotxa amb Jordi Figue­res el 1982, però ja feia dos anys que actu­a­ven amb el nom de La Pinya. Per allà han pas­sat milers de juga­dors. Va arri­bar a tenir 19 equips algu­nes tem­po­ra­des. Ara en té un. Els camps, ben cui­dats, de pro­pi­e­tat. Men­tre em parla del museu i de les foto­gra­fies i samar­re­tes i pilo­tes que guarda (soc un Diògenes, diu), recor­dem amics i temps pas­sats. És del Girona, però diu que el d’ara no el repre­senta. Li agra­den els nens que es fan fut­bo­lis­tes al car­rer i diu que ara per Reis ja no s’hi veuen pilo­tes, sinó mòbils i pati­nets. Ell, que era únic jugant, diu que en Guar­di­ola ha fet mal perquè ara tot­hom juga igual. Parla amb passió, amb èmfasi. Renega tant com mossèn Costa Negra, a qui va dedi­car tres boti­far­res que li van val­dre el mal­nom. I parla dels seus nego­cis, del Wat­son, de l’Hos­tal de la Corda, de les bou­ti­ques Gipsy, del taller del sogre. Ell va estu­diar i tre­ba­llar de perit. Diu que a casa seva, el Wat­son es va inven­tar el xum­bito, el gotet a la gar­rot­xina. Parla amb admi­ració dels pares. Ell, l’Abi­si­nio, de nom Hora­cio però que es feia dir el senyor Abi­si­nio, fent de xofer i por­tant de con­tra­ban tran­sis­tors, rellot­ges i, sobre­tot, con­dons. “Va fre­nar la nata­li­tat a Olot”, diu fent conya. La mare, “que va fre­gar mol­tes cases de rics”, està a l’altura de l’Abi­si­nio. I parla amb amor de la nena, la seva dona, per qui va tor­nar de Madrid enyo­rat. Per les seves mans han pas­sat milers de nanos “sense pagar quo­tes ni rebre sub­ven­ci­ons”. És fut­bol en estat pur. Ja ho diu ell: “De Nitus, n’hi ha molts i jo soc el bo, però, de Boti­farra, només n’hi ha un.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia