Somni atrapat en un malson

Davant de l’escola una alumna surt del cotxe amb el cos tapat, a l’aula la mes­tra pre­senta la nou­vin­guda i li diu que ja es pot treure el burca. Ella es mira les com­pa­nyes que la miren i ense­nya el seu ros­tre som­ri­ent. En la següent escena, dues nenes que van en un mono­patí, amb pan­ta­lons curts i el cabell al vent, aga­fen força i sal­ten damunt dels obs­ta­cles, damunt de tali­bans des­con­cer­tats, damunt de dones que al seu pas s’alli­be­ren i cor­ren també cap a la lli­ber­tat. Tràiler amb alt con­tin­gut simbòlic de la pel·lícula My sunny maad, diri­gida per Mic­ha­ela Pavlátová i basada en la novel·la Frista, de la cor­res­pon­sal de guerra i acti­vista txeca Petra Procházková (arriba a les pan­ta­lles el 17 de març), una obra que ens empeny a no obli­dar l’agressió sis­temàtica i impla­ca­ble con­tra les dones per part de l’auto­pro­cla­mat Emi­rat Islàmic de l’Afga­nis­tan, molt espe­ci­al­ment con­tra les que en les últi­mes dècades s’havien sig­ni­fi­cat com a acti­vis­tes pels drets humans. Per exem­ple, la magis­trada Gula­lai Hotak, que havia por­tat casos de violència mas­clista i que ha denun­ciat l’assas­si­nat de jut­ges, fis­cals i advo­cats sota sos­pita de no res­pec­tar la xaria, les tra­di­ci­ons o els pre­cep­tes reli­gi­o­sos i patri­ar­cals, s’entén. Més de 2.000 jut­ges­ses apar­ta­des d’uns tri­bu­nals que no són gens ni mica inde­pen­dents, i en perill de mort, algu­nes d’elles a l’exili; això fa que la repressió con­tra l’edu­cació de les joves i altres bar­ba­ri­tats res­tin total­ment impu­nes, de manera que, ara per ara i davant la pas­si­vi­tat del món, el somni de l’alumna que es treu el burca resta atra­pat en el mal­son d’una violència crei­xent.