Dominació

A L’esde­ve­ni­ment, en què fa memòria del cal­vari que va pas­sar quan tenia vint-i-tres anys per avor­tar clan­des­ti­na­ment a la França de 1963, Annie Ernaux exposa que el seu relat pot pro­vo­car males­tar o qua­li­fi­car-se de mal gust. Tot seguit, l’escrip­tora argu­menta: “Haver vis­cut una cosa, sigui quina sigui, dona el dret impres­crip­ti­ble d’escriure-la. No hi ha veri­tats infe­ri­ors. I si no vaig fins al fons d’aquesta experiència estic con­tri­buint a enfos­quir la rea­li­tat de les dones i em poso al cos­tat de la domi­nació mas­cu­lina del món.”

Men­tre lle­gia aquest lli­bre d’Annie Ernaux, en la tra­ducció al català de Valèria Gai­llard publi­cada per Angle Edi­to­rial, Dani Alves sor­tia de la presó en lli­ber­tat con­di­ci­o­nal després de dipo­si­tar un milió d’euros de fiança. Evi­dent­ment que la justícia no és igual per a tot­hom: és favo­ra­ble als rics, i això segu­ra­ment també té a veure amb la domi­nació mas­cu­lina del món. Què és fer cos­tat a aquesta domi­nació? En el cas d’una vio­lació, com ara la comesa per Dani Alves, és sen­ten­ciar que l’acu­sat és cul­pa­ble, però decre­tar la pena mínima per una agressió sexual. És per­me­tre que el con­dem­nat surti poc després de la presó perquè pot pagar una fiança milionària. Però també és posar sota sos­pita i fins cul­pa­bi­lit­zar la víctima amb tot aquell argu­men­tari infame que es pot resu­mir amb la dita: “Qui no vol pols que no vagi a l’era.” És no con­si­de­rar que, sigui el que sigui que ha fet i on hagi pogut anar, una dona (i, sí, tota per­sona) no ha de ser forçada a un acte sexual que no desitja. I així, doncs, és par­ti­ci­par en la cul­tura de la vio­lació: supo­sar que la víctima ha pro­vo­cat o ha fet alguna cosa que la fa cul­pa­ble del que li ha pas­sat.