24 de 31, el camí de Cs

Més enllà que anem a enfilar la meitat de la legislatura espanyola i que encara poden passar mil coses que facin tremolar els fonaments més ferms, i més enllà que ja sabem que les enquestes són enquestes i que cada església té cuiners per cuinar-les, ja són moltes les indicacions que la patacada a l’esquerra del PSOE farà feredat. El darrer estudi (d’Ipsos per a La Vanguardia) publicat aquest diumenge se’ns en menja 24 diputats de 31. N’atorga 5 a Sumar i 2 a Podemos, 7 en total, quan el juliol del 2023 en varen treure 31. Són processos i situacions molt diferents, però de percentatges quasi tan gegantins com els que varen portar Cs a la desaparició. Seria perdre un 77% de la representació al Congrés, que són cinc punts menys dels que va perdre Cs de l’abril del 2019 al novembre del mateix any. De 57 a 10. Un 82% del ramat. És clar que l’esquerra parlamentària no és un suflé lerrouxista com ho era el muntatge de Rivera i Arrimadas, però si no paren esment pagaran els plats trencats com ningú. Siguin quan siguin les eleccions (que aquesta és una altra), no sé veure que tinguin capacitat per regirar la tendència. Potser ni tan sols per aturar-la. Volien forçar els governs més progressistes de la història i cada dia cala més la sensació que hem tingut els governs més potiners de la història i que hi han ajudat molt. Però ells encara es veuen els millors i ens diuen que tots ens hem venut a la dreta reaccionària.