Una vida a les palpentes

Ho poden provar a casa seva. Un matí, agafin un antifaç, eliminin qualsevol possibilitat de veure el que tenen al davant, i provin d’esmorzar. No es podran posar a la pell de la persona cega, perquè sempre conservaran la tranquil·litat de saber que es tracta només d’un simulacre i que com a tal té camí de retorn, però els ajudarà a entendre una mica més com pot ser de costeruda la vida d’un invident. Un grup de periodistes hem fet la prova, convidats per la delegació de l’ONCE al Barcelonès Nord, en el marc d’una setmana d’actes pensats per sensibilitzar la població. Omplir el got de suc, sense vessar una sola gota, ja esdevé una aventura. La recomanació: sempre és millor emplenar-ne mig i fer-ho dos cops, que no arriscar-te i buscar-te un problema. Després tocava posar tomàquet i oli al pa –aguditzes l’enginy per mirar que de l’ampolla en ragi el mínim–, o tallar un fuet amb un ganivet, que per sort deu ser dels aliments més senzills de tallar. Les inseguretats afloren per tot arreu. Com quan toca desplaçar-te fins a la cafetera i enllestir el combinat de torn, o retornar a la cadira que has abandonat fa dos minuts. Aprens com s’agraeix una mà amiga que et guiï, sempre oferint-te la seva espatlla perquè hi reposis una mà, o els consells dels que acumulen més experiència en una vida a les palpentes. I sobretot prens consciència que el món es planifica sense tenir en compte les persones que tenen dificultats afegides, del tipus que sigui. Poden dirigir la ment cap on vulguin i en trobaran exemples a cabassos. Des del disseny d’una aplicació que promou qualsevol organització fins a les obres d’urbanització que planifica l’administració pública. Per reblar el clau, només els mancava la presència de patinets als carrers. La sort és que mai els falta la mà disposada a ajudar-los i que poques vegades perden el sentit de l’humor.