Pastells porta al límit el “bon jan”

Josep Pastells (Girona, 1966) té publicats 21 llibres, entre novel·les, biografies, còmics i llibres inclassificables però encantadors, com ara Ciutat d’aigua i ha col·laborat en vint-i-set llibres corals de totes les temàtiques, inclosos les tres Històries de Tramuntana editades per l’editorial LlunydelRamat. En el seu anterior llibre, Desfici, recuperava un dels seus personatges, Odell Kraus, a qui les hi feia passar magres en una ciutat molt semblant a la Girona antiga i uns escenaris que l’autor coneix bé perquè hi passa moltes hores, encara que visqui a Fornells de la Selva. A la seva última novel·la, Bon Jan, molt ben acollida, en Pastells s’inventa un nou personatge, en Jan Lleget, el bon jan del títol, un home de cinquanta-vuit anys, que treballa en una carnisseria i que està acostumat, des que era jove, a una vida plena de desenganys i humiliacions. De fet, un dels pocs dubtes que va tenir el nostre escriptor, periodista que ara coordina la Revista de Girona, és que algú es pogués confondre i pensés que el seu llibre, amb un protagonista de la seva edat, fos una autobiografia. Res més lluny de la realitat. Tot el que té de llest i bon escriptor en Josep Pastells es troba a faltar en els seus personatges, que la periodista Alba Carmona qualifica d’“antiherois desgraciats”.

El carnisser protagonista d’aquesta novel·la viu a Girona en el moment en què encara estàvem confinats d’una manera o d’una altra. Sense voler trencar cap secret de la història i fent cas del que revela la contraportada, podem assegurar que el seu bon jan és un perdedor nat, un home introvertit que viu amb la seva mare amb demència senil i una bona noia que la cuida. De físic poc agraciat, al contrari que l’autor, en Jan Lleget està fart de bromes i abusos i es pot dir que el seu món és poc més que el gos de la mare, un gran danès a qui anomenen Dog, la seva mare i l’Olivia, la cuidadora de qui està enamorat.

Però hi ha un altra gran protagonista en la història. La ciutat, ara buida i pel protagonista sempre impersonal, on Jan viu i on comença la novel·la un matí de setembre pandèmic. Aquesta vegada sabem que és Girona, i que en Jan, que tothom troba tan bon jan, se sent prop de la natura i sota la pluja es va configurant el seu pla perquè la seva vida faci un tomb i agafi un caire més lluminós: desfer-se de la seva mare, que des de fa dos anys el treu de polleguera. Està preparat per matar-la i, al mateix temps, segur que mai ningú no podrà sospitar d’ell, considerat per tothom un tros de pa, que ha mostrat sempre unes formes exquisides i una cordialitat notable, però que en realitat tot això no amaga sinó un enorme desig de revenga.

Novel·la negra en què Pastells construeix un personatge desgraciadot però malparit i les hi fa passar de tots colors. Novel·la divertida, en què en Pastells ens porta a situacions delirants en una ciutat on encara es porta mascareta i on el bon jan del títol es converteix en un personatge patètic que, amb la vanitat ferida, aspira a desfer-se de la mare i començar una nova vida al costat de l’Olivia, la cuidadora. Negra i divertida, Josep Pastells porta al límit el seu personatge, en Jan, un bon jan.