Una alcaldada del president Illa

Un aspecte demostrat del president de la Generalitat, Salvador Illa, és la capacitat de donar sensació que pot exercir de president i que pot governar encara que només compti amb quaranta-dos diputats al Parlament i sovint hagi de fer mans i mànigues per tirar endavant la legislatura. Un cop més ho demostrava aquesta setmana amb la proposta d’ampliar 500 metres la pista de mar de l’aeroport del Prat, amb una obra que estarà enllestida el 2033 i un pressupost de 3.200 milions en espera que hi hagi un informe de la Comissió Europea. De moment Illa aconsegueix, amb els oficis del secretari de Transició Ecològica Jordi Sargatal, esquivar la complexitat mediambiental de la Ricarda.

Amb la proposta, Illa dona un cop de puny a la taula i exerceix de president, executa l’anomenada alcaldada. Per al projecte de l’aeroport no li calen suports parlamentaris. El projecte no s’ha d’aprovar al Parlament i només li cal el vistiplau del govern espanyol, que fa dies que hi dona llum verd, i l’informe de Brussel·les. Llarg, com tota l’obra pública, és el projecte. Un mínim de vuit anys són molts per a un aeroport que en fa més de vint que espera créixer. Les presses de la majoria de sectors turístics i patronals, després de la decisió de la Generalitat, no es veuran complagudes immediatament per moltes necessitats que al·leguin. Millor tard que mai, i sempre tindran els aeroports de Reus, Girona i la Seu d’Urgell per repensar el futur aeri de Catalunya i per millorar accessos i descentralitzar Barcelona com fan algunes de les principals capitals d’Europa amb els seus aeroports.

Políticament el projecte dona ales a l’actual govern de la Generalitat tot i els danys col·laterals dels seus socis. Hi haurà pocs danys. El tripartit de socialistes més Comuns més ERC funciona a Catalunya i Espanya tot i l’amenaça de no aprovar pressupostos. Un tripartit que quan convé aprova suplements de crèdit per poder fer bullir l’olla.