Israelússia

La política de Netanyahu i la seva coalició ultradretana envers els palestins ha estat nefasta des de fa anys, però des que va començar la incursió militar a Gaza he sentit una barreja –compartida amb tots els jueus que conec i molts d’altres arreu del món, a jutjar per les seves reaccions– de ràbia, de fàstic i d’impotència. Per esbrinar què motiva tanta crueltat indiscriminada de part de Netanyahu, potser ens ajudaria comparar-lo, salvant les distàncies òbvies, amb un altre líder força semblant: com Netanyahu, Putin ha llançat una guerra que consisteix en la destrucció total de pobles ocupats, en la matança intencionada de civils (més de 13.000, segons l’ONU) i ha deixat 12 milions de persones sense llum, aigua o calefacció. Pel que fa a Netanyahu, ha arrasat bona part de Gaza i ha matat més de 54.600 civils, el 70% d’ells dones i nens, i ha deixat la zona sense llum, aigua o prou menjar. Per què? És clar que les ideologies despietades de tots dos tenen el seu paper, però tant Netanyahu com Putin també temen perdre el poder i la immunitat judicial si les seves guerres s’aturen; i tots dos també volien mostrar que eren els garants forts de la seguretat dels països respectius, i quan els seus enemics han demostrat tot el contrari, tot deixant-los en ridícul, han reaccionat amb una violència il·limitada, una rebequeria assassina. (Dit això, hi ha molts russos que condemnen la guerra a Ucraïna i molts israelians que volen un alto el foc permanent a Gaza: 67%, segons la BBC). I queden dos enigmes irresolubles: què pretenia Hamàs amb la matança de 1.200 persones (israelians i no) i el segrest de 250 més (ídem)? I com podia Netanyahu autoritzar bombardejos que han matat tants infants, sabent com devia saber que la comunitat internacional jueva sempre ha tingut una sensibilitat especial envers l’assassinat de qualsevol nen, havent-ne perdut un milió i mig durant la Xoà?