Amor incondicional

Es diria d’ells que són gent dura. La ideologia al davant, sempre al davant de cap altra circumstància. La lluita i el compromís abans que cap altra cosa. En tot cas, els sentiments, per a després, si és que queda temps per al repòs del cos i de la ment i per a les debilitats de l’ànima.

Vet aquí els llibertaris, gent de plantejaments durs, extrems, perquè capgirar-ho tot obliga a viure sempre a contracorrent, sovint amb incomoditats. Fer-ho miques tot vol dir viure sempre a punt pel sobresalt, per a l’estripada.

Però enganyen. Els llibertaris són d’una gran tendresa revolucionària, són d’una manera d’estimar feta a prova de bombes –Orsini o les que sigui que cal encendre’ls la metxa–, són lleials a l’agitació, a l’avalot i la trencadissa i a la vegada fidels a un sentiment de pertinença, a una amistat a prova d’anys, que tot ho pot, que no hi ha mort ni tragèdia que la derroti.

I és en aquest punt que apareix la paraula, la confessió: “T’estimo, Salvador. T’estimem.” És el cor obert de Ricard de Vargas Golarons que parla en forma de llibre per recordar la figura de Puig Antich, de qui es reivindica amic i company de lluita, i per a la causa del qual ha viscut els darrers anys amb infinitat d’actes difonent la història del que va ser l’últim executat pel garrot vil a la presó Model en temps de Franco.

La declaració d’amor del Ricard s’estén al llarg del llibre La Rosa de foc de Puig Antich, editat per Caballito de Batalla, que no deixa de ser una interessant biografia caminada del personatge a través dels indrets que es vinculen als fets viscuts per Salvador o vinculats a la seva història, com per exemple són els llocs on es van fer atemptats de protesta per la condemna a mort.

De Vargas ha reunit vuitanta enclavaments fonamentalment a la ciutat de Barcelona, però també a Badalona i Mataró. Són escenaris de lluita, d’acció, d’armes, d’ideologia, de reivindicació i també d’amor, com el pis 5è 2a del número 143 i 149 del carrer Sant Cugat de Mataró, on en Salvador va passar l’última nit amb la que aleshores era la seva companya sentimental, la Margalida. Això va passar el 23 de setembre i l’endemà Puig Antich va tornar a Barcelona, on, dos dies després, seria detingut per la policia.

El lloc fatídic del portal del número 70 del carrer Girona, on es va produir la detenció i el tiroteig, és un dels llocs que surten ressenyats en un llibre que té l’empremta d’algú que posa en relleu la lluita revolucionària i obrerista de Puig Antich i la gent del MIL. És així que Ricard de Vargas recull indrets com ara la fàbrica Bultaco, que se situava a l’antiga avinguda Carrero Blanco, de Sant Adrià de Besòs, on la gent del MIL va portar una impressora perquè els treballadors puguessin editar material de lluita.

El recorregut pel món del Salvador proposat al llibre és un trànsit pels carrers, però també per les seves paraules a través de cartes, una d’inèdita. És la lletra a una molt bona amiga, la Matilde, amb qui va tenir una relació sentimental poc abans d’anar a fer el servei militar a Eivissa. És una ocasió per conèixer en Salvador des d’un vessant diferent, molt personal, íntim, en què en un moment fins i tot arriba a bromejar: “No tinc culpa de ser tan guapo”, li diu. I ho era, i ho serà per sempre.