L’iceberg

Com que som tan “assenyats”, a vegades no som conscients de la força popular.

No és perquè sí que s’omplí el camp del Barça. I escolteu: l’èxit del camp del Barça no és altra cosa que “la punta d’un iceberg”, perquè nosaltres també tenim dret a fer servir aquesta imatge que sempre s’aplica a la reacció totalitària, per fer-nos oportuna por. La diferència és que el nostre “iceberg” és pacífic i democràtic.

Com oblidar que la campanya “Volem la Ràdio i la Televisió Catalanes… ara!” ha rebut el suport concret de 150.000 catalans que han signat, 500 entitats de tota mena i 114 ajuntaments, que representen més de tres milions de persones? Si, com diu “Gallca”, tan sols 2.300 residents a Catalunya han aconseguit que l’Estat espanyol s’apressi a fer un seguit de lleis per “protegir la llengua castellana” i “harmonitzar les autonomies”, ¿com s’ha de valorar des de Madrid que 150.000 catalans, 500 entitats i 114 ajuntaments reclamin “també” la igualtat, almenys, de drets lingüístics a la ràdio i a la televisió a Catalunya?

En l’“iceberg” també hi ha la gent que fa i compra les publicacions locals –a Guissona i a Castellbisbal, a l’Hospitalet de Llobregat i a Valls, arreu del país–, que és un moviment cada dia més escampat; aquest Secretariat d’Entitats de Sants, d’Hostafrancs i la Bordeta, per exemple, que ha repartit als botiguers un vocabulari català de queviures; tantes i tantes iniciatives que a desgrat dels escèptics fan moure la catalanitat que ha sobreviscut a les bastonades, com l’eficacíssima actitud del Ciemen.

També són a la base de l’“iceberg” els “Amics de Joan Ballester i Canals”, l’associació creada quan morí aquell home que inventà l’“Entre tots ho farem tot”. Vet aquí una plataforma de treball que pot aplegar tots els qui vulguin contribuir a l’exercici del civisme nacional, sigui quina sigui la seva personal adscripció política. Els “Amics” d’en Ballester volen –volem– fer encara més ample i més sòlid l’“iceberg”, i demanem ajut per a fer possibles una sèrie d’accions populars i informatives –grans tiratges de fullets gratuïts que proporcionin dades i criteris per a lluitar contra la tergiversació a què ens han sotmès– i facilitar als catalans d’avui que actuïn a favor de la “decència històrica”. Hi són convidats tots els qui creuen que és un deure col·laborar, d’una manera tan pacífica com decidida, al rearmament moral de la comunitat catalana.

Sabem el cost –en cansament, en diners, en hores i entrebancs– d’aquesta mena d’operacions, però cada vegada hi ha més gent que ha comprès que no pot permetre’s el luxe de quedar-ne al marge. Si engruixim l’“iceberg” podem ser optimistes. I ser optimista significa, ara i aquí, ser actiu. Perquè l’optimisme sense l’acció és, aleshores sí, propi de l’il·lús.