Tirania

El cas Ábalos i Cerdán no és només un escàndol penal: és el reflex d’una crisi moral profunda en el si de la política espanyola com ho va constatar també l’episodi de corrupció del PP que fa alguns anys li va valdre una moció de censura i el paper d’oposició. Com va advertir Michael Sandel, la meritocràcia s’ha convertit en una coartada que justifica privilegis, oculta estructures opaques i culpa els qui no triomfen. El PSOE, com altres partits, ha convertit l’ascens polític en una qüestió de fidelitats i silencis, no de competència ni vocació de servei. Quan els que arriben a dalt es convencen que s’ho mereixen per haver jugat bé dins el sistema —només cal escoltar les paraules de Koldo— s’obre la porta a la impunitat. Ja no es tracta de servir, sinó de mantenir el poder. És el que hem vist i llegit del cas: una xarxa informal, opaca i arrogant en què la idea de mèrit serveix per blanquejar conductes inacceptables. Si Pedro Sánchez vol preservar la legitimitat del seu projecte polític, ha de fer més que apartar peces. Ha de revisar a fons el sistema que les ha fet possibles. No n’hi ha prou amb exigir transparència; cal replantejar com valorem l’èxit, el lideratge i la contribució pública. Perquè quan el poder s’exerceix sense reconeixement social deixa de ser democràcia. És tirania.