L’afronta a Montserrat

L’independentisme català ha vist la visita del Borbó com un afront. De provocació, ha parlat el president a l’exili, com si volgués fer alguna cosa. Catalunya no té rei. Felip VI és persona non grata. Les xarxes són un tumult de mems amb el monarca de cap per avall, com es posa els porcs abans de la matança. Per boca del seu president, Llach, l’ANC va fer una crida a protestar contra la seva presència, que atempta contra l’essència mateixa de la catalanitat. És una traïció pitjor que el Compromís de Casp.

Tot i això, l’assistència a la contramanifestació va ser magra. El lloc arriscat no admet grans concentracions i l’ocasió sembla allunyada de la vida quotidiana. Sense poder trencar el poderós aparell de seguretat policial, els organitzadors es van limitar a comptar com un èxit que el rei hagués d’entrar per la porta de servei. El seu borbònic orgull s’haurà vist ferit, però això no impedeix que hagi trepitjat el símbol de la catalanitat. I que s’hagi fet acompanyar pel virrei de Catalunya i les autoritats civils i religioses. Com en els millors temps del Caudillo.

Fundat per l’abat Oliba, per cert, abat de Ripoll, un altre referent nacional català, el monestir té una història mil·lenària però que no difereix gaire de la d’altres cenobis benedictins. Conflictes entre diòcesis, època goliardesca, Reforma, Contrareforma, guerra contra el francès, desamortització, guerres carlines, Guerra Civil. El que és habitual. L’única cosa singular és la imatge que s’hi venera, la Moreneta, i la seva llegenda.

El papa Lleó XIII, amb aristocràtic amor per les nacionalitats, la va proclamar patrona de Catalunya el 1881, aportació vaticana a la Renaixença. Franco no podia ignorar-ho i, amb el seu habitual pragmatisme, va anar a besar la imatge. El que va fer Franco és tradició. En comptes de jurar les constitucions catalanes, els reis d’Espanya fan un petó a la Moreneta. Mentrestant, l’ànima independentista es recaragola de dolor considerant aquest acte una violació de la identitat catalana.

Precisament el punt sensible que va anar a tocar el rei amb la seva habitual malaptesa. Vol acabar amb les “identitats excloents”. No sé qui li deu haver ficat aquesta idea manifestament absurda, aquest oxímoron, al cap. Perquè si les identitats no són excloents, no són identitats. Una identitat “no excloent” és un berenar de wokes blancs.

El que fastigueja el successor de Felip V, el de la Nova Planta, és que hi hagi altres identitats alienes a la seva. Per això parla d’un punt de trobada, de la cultura espanyola, catalana i europea. Voldria dir un gresol, en què es fonen totes sota el marxamo de la castellana, la que parla amb Déu. I, com sempre, aconsegueix irritar a tothom. Els espanyolistes no saben si la cultura espanyola és europea o no, però sí que saben que no hi ha cap cultura catalana, que és espanyola. Els catalanistes afirmen que la cultura catalana és europea, no espanyola. I els europeus contemplen la baralla amb indiferència. És el que té ser objecte però no subjecte de la història.

Montserrat ha portat la identitat catalana fins a l’illa del seu nom, a les Antilles Menors, que, ves per on, està en tràmits de descolonització. Descolonització dels anglesos, que són els que van dominar les illes de Sobrevent. I als quals Montserrat sona a sarraí.

Més incrustada a la hispanitat, però menys coneguda, és la basílica del Senyor de Monserrate, a Bogotà, que va començar al segle XVI com una ermita dedicada a la Moreneta. Albergava una rèplica de l’original, del segle XVI, que, és clar, va desaparèixer sense deixar rastre cap al 1950. Rastre ni llegenda, com fan les verges quan apareixen, normalment a uns pastorets. La desaparició, en canvi, acostuma a ser un mutis. Avui hi torna a haver una imatge de la Moreneta, però del segle XX.

Pel que fa a la cultura europea, Wolfram von Eschenbach, al seu Percival, del segle XIII, ens informa que el Sant Grial es troba a Montsalvat, identificat com a Montserrat. Wagner la repeteix a Parsifal el 1882 i el wagnerisme dels nazis va portar Himmler a aquestes roques a la seva recerca, en lloc d’investigar al Valhalla, molt més a prop. Mira que si el Grial fos la Moreneta!

El grial, aquell objecte miraculós del qual tothom parlava però ningú no havia vist i, per tant, ningú sabia quina forma tenia. Com la independència.