Faltes a la carta

Ara que amb l’arribada de l’estiu els comentaris contra la mala previsió del Departament d’Educació estan a l’ordre del dia, només calia afegir-hi la recent arribada a les llars catalanes del val de 60 euros destinat a ajudar les famílies en la compra de material escolar. Convisc amb la frase “Quan creus que el Departament d’Educació no pot fer les coses més malament, va i les fa una mica pitjor”, i, sincerament, costa trobar explicacions a segons quins despropòsits. Que, sortint de la polèmica per les faltes a la selectivitat d’enguany i davant la delicada situació del català, hi sumem l’arribada d’aquest val escolar carregat de faltes, és una broma de molt mal gust que va més enllà de la simple anècdota. Un document oficial, enviat pel Departament d’Educació i la Generalitat de Catalunya a més d’un milió i mig de famílies amb fins a quatre errors ortogràfics i tipogràfics en menys de deu línies, és d’una gravetat indiscutible. No estem parlant només de “petites errades” com un accent oblidat (“trobaras” en lloc de “trobaràs”), un apòstrof absent (“bescanvials” per “bescanvia’ls”) o lletres canviades (“comergos” per “comerços”, “acherits” per “adherits”). Estem davant d’una mostra flagrant de manca de rigor i de supervisió per part d’un organisme que, per la seva naturalesa, hauria de ser exemplar en la cura de la llengua i la transmissió de valors. Ens hem de quedar tan amples amb l’atribució del Departament d’Educació a una “errada tècnica” de la impremta? Si la cadena de supervisió d’un document que s’envia a centenars de milers de famílies pot fallar d’aquesta manera, què podem esperar de la resta de comunicacions i accions institucionals? No es tracta només de qui ha comès l’error final, sinó de la responsabilitat última de l’administració per garantir la qualitat i la correcció de tot allò que emet. Si l’administració no és exemplar, com es pot exigir a la ciutadania, al jovent i a les famílies que ho siguin? Quin missatge s’està transmetent a l’estudiantat, a qui justament enguany s’ha marejat i finalment penalitzat per les faltes d’ortografia a la selectivitat? Potser seria hora que algú recordés que és tan important el que es diu com la manera com es diu, i que la llengua és més que un simple instrument de comunicació.