Les drogues dels joves

El darrer informe fet públic per l’ONU en relació al consum de drogues em té ben preocupada. Indica, l’esmentat estudi, que la ingesta se situa en el cim de la muntanya i que mai com fins ara s’havien consumit tants estupefaents. La informació m’arriba quan els adolescents de la família comencen a prendre posicions a la rampa de sortida de la via que els comunica amb l’oci nocturn. Que sí, que soc conscient que per tastar les drogues no cal esperar que el sol s’amagui, però la nit, i la festa, sempre ha convidat més a aparcar el seny. En tot cas, si l’informe em treu la son és perquè casualment s’ha fet públic l’endemà de participar en una conversa familiar sobre el tema en què dos adults que tenen contacte freqüent amb els joves, un de l’àmbit sanitari i un altre de l’àmbit policial, explicaven amb tot luxe de detall quines són les drogues que actualment estan destrossant la vida de moltíssima gent –tant de qui les pren com del seu entorn més pròxim–. Admeto que tot em sona a xinès i que, com que es tracta de les drogues que són tendència, vaig més perduda que un ramat sense pastor. Les que per desgràcia estan triomfant són unes gominoles amb THC –el component de la planta del cànnabis–, que es venen com xurros, i l’òxid nitrós, un gas que s’usava com a sedant però que consumit en excés provoca autèntiques destrosses al sistema nerviós. A més, expliquen els que tracten amb joves que n’abusen, no es pot intervenir per frenar el consum perquè no conté substàncies estupefaents. A les noves modes, s’hi ha d’afegir el consum de les drogues tradicionals, amb especial pes de la cocaïna. Així que, com a mare, només em queda traslladar aquesta informació als fills, i als nebots, i als amics de tots ells, i començar ben aviat i no buscar cap drecera perquè, de tot allò que els pot arruïnar la vida, millor dir-ne pel seu nom.