Reptes per entomar

La 30a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30) tindrà lloc el novembre vinent al Brasil. Allà es tornarà a debatre la necessitat de limitar l’augment de la temperatura global i es proposaran mesures que, gairebé totes, acabaran en paper mullat. Tanmateix, es continuen celebrant potser perquè necessitem aquests escenaris per creure i convèncer que s’està fent quelcom útil? Tant si s’està d’acord o no sobre si el canvi climàtic és real o inventat –es poden consultar en format digital o paper estudis i investigacions que demostren les dues posicions–, el cert és que els fenòmens meteorològics que es produeixen arreu són cada cop més extrems, tant és si ens referim a la sequera, a la intensitat de les temperatures en època estival o a les tempestes elèctriques, d’aigua o vent. L’última onada de calor que hem patit –no només a Catalunya–, després d’un juny com si es tractés d’un juliol, planteja una sèrie de reptes molt locals que algú hauria d’entomar, i com més aviat millor.

Els meteoròlegs ja han confirmat que no es tracta d’una qüestió puntual i que l’increment de les temperatures ja mostra un patró que cal tenir en compte, una corba de calor que s’enlaira, amb conseqüències nefastes per a les persones, la terra i el mar. Segons publica el govern català al seu web , “els deu anys més càlids a Catalunya des del 1950 s’han registrat en el període 2006-2022”. Casualitat o no, canvi climàtic o evolució natural del planeta, les estadístiques no enganyen. Així doncs, a més d’assistir –els països– a les COP, no fos cas que en alguna s’aconsegueixi un acord global que es posés en pràctica, em pregunto si no seria més efectiu per als ciutadans que es comencés a dissenyar ara i aquí un nou model de vida per al nostre país. I si pensem com van de ràpids els canvis, diria que ja anem tard per posar en marxa qüestions de vital importància.

Som un país ple de creativitat, talent, centres tecnològics i investigadors de renom. Organitzem grans esdeveniments amb el futur com a epicentre, però ara ens cal pensar en el present, amb la tecnologia i el saber en el rerefons. La sostenibilitat i el medi ambient es troben en tots els nous projectes que es desenvolupen al país, però i tot allò que ja tenim? Ho podem adaptar a la nova realitat meteorològica? La tecnologia també té aquí molt a dir. Els habitatges que formen les nostres ciutats, però també les escoles, els magatzems, les botigues i els centres de treball, necessiten estar refrigerats. La solució immediata són els aires condicionats, però sabem que això només empitjorarà l’entorn i el medi ambient. Per tant, la refrigeració natural és la resposta que s’haurà de donar. Jardins verticals, plantes amb substrats que proporcionen ells mateixos l’aigua que la natura necessita i que, alhora, és capaç de proporcionar llum... No és un conte, és real.

L’empresa biotecnològica que ho fa es diu Bioo , creada per Pablo Vidarte el 2015 a Viladecans. Us imagineu terrats d’habitatges i parets d’escoles cobertes per plantes naturals que donen frescor i llum? Penseu per un moment en façanes amb jardins verticals, asfalts que no acumulen la calor, parcs infantils on només la fusta, les plantes i l’aigua són els protagonistes. Visualitzeu avingudes on el sol s’atura en la filera de tendals d’heura que cobreixen gran part de les voreres i les parades dels autobusos? Us imagineu andanes de metro o tren refrigerades per la biotecnologia? Perquè això no és un somni, perquè es pot fer realitat amb un disseny acurat i un pressupost adequat, vull pensar que algú es plantejarà dur-ho a terme. Perquè a hores d’ara ja és una necessitat vital. Per això no puc entendre com ningú en fa cap esment i agafa el testimoni dels reptes de la calor quan ja és evident que cada estiu és i serà pitjor que l’anterior. Els refugis climàtics són una solució d’immediatesa però no pas per a aquells que treballen a l’exterior. Tant a la ciutat com al camp, es necessita una nova normativa laboral que tingui en compte aquest increment de la temperatura. Com també cal un nou ordenament en educació, tant pel que fa als mesos lectius com als horaris, les aules i els patis, des de les llars d’infants a les universitats. Sens dubte, hi ha moltes qüestions a les quals la legió de polítics que ens governen han de fer front, però la particularitat dels reptes de la calor és que afecten a tothom. Hi haurà algú que els entomi?