La desaparició de Lea

Quan, el dia en què a Catalunya festejàvem la revetlla de Sant Joan, va morir Lea Massari, nascuda a Roma un dia d’estiu (30 de juny) de l’any 1933, no vaig tenir l’ocasió d’escriure sobre aquesta actriu que sempre m’ha transmès alguna cosa misteriosa i, potser encara més, una malenconia que m’atrauen. Aprofito per fer-ho en la segona de les noves d’Ombres d’Estiu, que enguany no tindran una continuïtat durant un mes i apareixeran durant els diumenges i els dilluns de sis setmanes entre el juliol i l’agost: acordant-me a l’organització de les pàgines d’Opinió, agraeixo disposar d’aquest espai per dir coses sobre imatges cinematogràfiques, pintures, peces musicals i literàries relacionades amb l’estiu. El cas és que, amb la recança de no haver escrit sobre Lea Massari, he trobat el pretext amb L’avventura, de Michelangelo Antonioni. El seu nom real és (no sé si s’ha de dir “era”) Anna Maria Massatani, com consta en els títols de crèdit del primer film en què va intervenir com a actriu: Proibito, un drama sard de Mario Monicelli, que després va dirigir tantes comèdies no exemptes d’ombres sobre la societat italiana. Pel que fa al pseudònim, el cognom va transformar-lo potser perquè Massari sonava millor, però el nom va triar-lo en memòria del noi que, pocs dies abans de la data en què volien casar-se, va morir a causa d’un accident: es deia Leo. Uns cinc anys després, Lea va aparèixer (desapareixent el seu personatge en una illa eòlica: Lisca Bianca) a L’avventura. Si no l’han vist, i si l’han vist poden recordar-ho, sàpiguen que la llum brutalment estival en aquest film és tan encegadora que, com és propi d’Antonioni, ens fa present que potser no acabem de veure i saber res clarament.