EL DIA D'AHIR
De focs i de fogueres
L’incendi de la Segarra s’estabilitza i deixa un regust amarg al món rural, mentre la política estatal continua cremant a la pira
El primer gran incendi de l’estiu a Catalunya va quedar estabilitzat ahir a les comarques de la Segarra, la Noguera i l’Urgell amb el balanç lamentable de dues persones mortes –un propietari agrícola i un jornaler– quan intentaven fugir de les flames. El foc “esgarrifós” i “violent” –en paraules dels veïns, en estat de xoc per la terrible experiència viscuda– i del qual encara s’investiga l’origen arriba en plena canícula estiuenca com un tràgic recordatori dels efectes del canvi climàtic i de la importància de la prevenció, en un moment en què els nostres boscos acumulen quantitats perilloses de massa forestal. I deixa també un amarg sentiment de desolació, d’impotència i abandó en el món rural, malgrat la ràpida actuació dels serveis d’emergència i d’extinció, que maldaven ahir per evitar que el flanc dret avancés cap a la zona boscosa de la vall del Segre. “Si no ens salvem nosaltres, no ens salvarà ningú”, va denunciar una veïna emocionada que va recordar que, amb la collita malmesa per les flames –més de 5.500 hectàrees agrícoles–, “s’ha perdut la feina de tot l’any”, justament en una temporada de bonança gràcies a les abundoses pluges de la primavera.
En sentit metafòric, un altre foc o, més ben dit, una altra foguera que s’alimenta cada dia que passa sense que el govern espanyol aconsegueixi sufocar-la és la de la crisi del PSOE i el futur de Pedro Sánchez, que penja d’un fil pel cas Cerdán. Els socis de Sumar es van esforçar ahir perquè no els caiguessin guspires i per marcar distàncies amb els socialistes criticant l’“immobilisme” i la poca ambició a l’hora de prendre mesures més dràstiques contra la corrupció. Tot això el mateix dia que Núñez Feijóo va rebutjar personalment l’envit de viatjar a Waterloo per embarcar Puigdemont en una hipotètica moció de censura i va nomenar el portaveu al Congrés, Miguel Tellado, com a número dos del PP, en substitució de la fins ara fidel escudera Cuca Gamarra. El Madrid polític crema. Els ganivets s’esmolen en el duel del PSOE i el PP –de cara als respectius conclaves que tant socialistes com populars han de celebrar aquest cap de setmana–, una contesa descarnada com la que, en un altre àmbit, mantenen el BBVA i el Sabadell, decidit aquest a frenar l’opa hostil a cop de dividend. El conseller delegat del banc vallesà, César González-Bueno, va anunciar ahir una dosi extra de caramel per als accionistes gràcies a la venda de la filial britànica al Santander.
És clar que, per incendi, aquest de naturalesa física i geopolítica, és el que ha declarat el líder israelià, Benjamin Netanyahu, a Gaza i que amenaça de propagar-se per tota la regió del Pròxim Orient. El president Trump va assegurar ahir que Israel havia acceptat una treva de 60 dies a canvi de l’alliberament de la meitat dels ostatges que romanen encara en mans de Hamàs. Un anunci poc o gens creïble com els que ja ens té acostumats el president dels EUA, principal piròman, com l’estret aliat Netanyahu, de l’ordre internacional.