PSC i Comuns: rock dur

La legislatura passada va acabar-se de manera abrupta amb el vot negatiu dels Comuns als pressupostos de la Generalitat. El pretext dels de Jéssica Albiach per dir que no als comptes de Pere Aragonès va ser que el PSC havia posat com a condició a ERC per donar suport als seus números que s’aprovés definitivament el pla urbanístic per desenvolupar el Hard Rock, aquell famós complex d’hotels i escurabutxaques que algun dia està previst que s’alci al Camp de Tarragona. El desfici socialista pel malbaratament de recursos hídrics i energètics i la seva aposta pel turisme desenfrenat de bermudes i irritació cutània de color de gamba de Palamós va esgotar la paciència dels postcomunistes catalans, sempre sensibles a la verdor i refractaris als grans magnats de barret de copa i cigar havà. La jugada va ser tan mestra que va acabar amb els que exigien casinos al capdavant de la Generalitat i amb els que s’havien hagut de doblegar a l’exigència fora d’ella. El posterior acord d’investidura entre el PSC i els Comuns incloïa, com a últim punt, que “el govern no facilitarà projectes com el macrocasino del Hard Rock”. El que Illa trobava essencial quan governaven els altres passava a ser prescindible si es tractava de manar ell. O això semblava, perquè fa pocs dies que una abstenció del PSC ha permès que el Parlament aprovi una moció de Junts que insta el govern a apostar “decididament” pel Hard Rock. El vistiplau també l’hi han donat PP i Vox, unint allò que tradicionalment s’havia anomenat “la dreta” i que ara es fa veure que ja no existeix. Els socialistes, doncs, fan beure a galet els seus socis preferents, deixant-se fer la feina còmodament fins i tot per aquella extrema dreta que utilitzen d’espantall. Tal menyspreu als acords presos hauria de fer alçar una cridòria dels Comuns pròpia d’un concert de rock dur. Esperarem asseguts a la butaca de la sala de concerts.