Aigua, sabó i desodorant

Ja és un cop baix haver de sortir de casa al matí amb aquesta calor –el motiu ja és indiferent– que hagis d’anar topant amb elements que no tenen explicació i que et fan més difícil la supervivència. Un clar exemple: arribes al transport públic de bon matí, és indiferent el format, i saps que aniràs com en una llauna de sardines però que, si més no, hi ha molts números que l’aire condicionat funcioni. No és un viatge agradable, tampoc si la temperatura ambient és l’adequada. Saps que no hi cap ni una agulla, així que difícilment podràs mantenir la distància que garanteix evitar que la teva pell estigui en contacte, ni que sigui unes mil·lèsimes de segon, amb la pell d’un desconegut. A més, és força probable que t’hagis de transformar en un contorsionista per poder allargar el braç fins a algun punt fix que et regali una certa estabilitat. Doncs vet aquí la mare dels ous! Perquè tant de braç amunt deixa al descobert algun que altre problema amb la higiene personal. Hi ha casos en què ni tan sols és necessari que deixin al descobert les parts del cos on s’acumulen més bacteris. Que estem parlant de persones que surten mudades de casa, que no és que vinguin de la feina i acumulin deu hores sota el sol, que aleshores els ho hem de perdonar tot. Que no costa tant regar el cos amb una mica d’aigua i sabó cada matí, ni acabar d’abonar-lo amb algun desodorant. El mateix serveix per a algunes persones que entren de ple en l’adolescència. Que ja no són l’angelet que la mare bressolava quan no podien adormir-se. Que heu crescut i les hormones s’entesten a recordar-vos-ho. Així que, aigua, sabó i desodorant, sobretot a l’estiu, i de passada a vejam si podeu evitar treure-us les sandàlies al transport públic o a la terrassa d’un bar. I, ja que hi som, estalvieu-vos de repetir samarreta quatre dies seguits, també si el vostre equip de futbol preferit us ha fet feliços.