Geometria variable o coalició

Els resul­tats elec­to­rals del dia 28 de novem­bre són òbvi­a­ment una incògnita, però la majo­ria de les enques­tes con­fi­gu­ren un esce­nari coin­ci­dent: el par­tit més votat és CiU, que no acon­se­gueix la majo­ria abso­luta i totes les pos­si­bles coa­li­ci­ons de govern per acon­se­guir-la impli­quen que par­ti­cipi de manera directa en el govern.

Si aquest és el resul­tat, i no és segur que ho sigui, la con­seqüència és sen­zi­lla: o CiU governa amb geo­me­tria vari­a­ble és a dir, amb un govern mino­ri­tari i busca el suport d'un o altre par­tit en funció del que es voti al Par­la­ment, o es coa­liga amb el PSC, ERC o el PP.

No és gaire pro­ba­ble que CiU faci un govern de coa­lició amb el PP atesa l'opo­sició d'aquest par­tit, recur­sos d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat a tot un seguit de lleis cata­la­nes, de l'Esta­tut a l'ús pre­fe­ren­cial del català o la llei del cinema. Seria cer­ta­ment de difícil expli­cació i d'impos­si­ble com­prensió, que un par­tit que es pre­senta com a naci­o­na­lista i que no exclou l'inde­pen­den­tisme a llarg ter­mini, faci un govern de coa­lició amb aquell par­tit que ha fet de la con­fron­tació amb el naci­o­na­lisme i el fet dife­ren­cial català el seu tret elec­to­ral més visi­ble. És cert també que deter­mi­na­des polítiques dife­ren­ci­a­da­ment de dre­tes plan­te­ja­des en la com­pa­nya del PP, són difícils d'assu­mir per un par­tit que es diu de cen­tre dreta. Una part impor­tant del seu elec­to­rat no ho enten­dria i això tin­dria con­seqüències en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2011. És raó sufi­ci­ent, n'hi ha d'altres, per excloure rao­na­ble­ment aquesta pos­si­bi­li­tat.

La coa­lició amb ERC com­porta fer com­pa­ti­ble el plan­te­ja­ment radi­cal d'aquest par­tit pel que fa a la inde­pendència i a la cele­bració d'un referèndum en els pro­pers qua­tre anys, amb un pro­grama més mode­rat, menys con­clo­ent i més des­di­bui­xat tal com el que suporta una gran part de l'elec­to­rat de CiU, en què la des­sin­to­nia està més en el curt ter­mini que en les coin­cidències estratègiques. La coa­lició és difícil per uns i altres perquè d'aques­tes posi­ci­ons n'han fet ban­dera, sobre­tot ERC, en la cam­pa­nya i pre­cam­pa­nya elec­to­ral i renun­ciar-hi és per­dre trets dife­ren­ci­als i dife­ren­ci­a­dors d'ERC, qüestió que tin­dria, si es produís, con­seqüències d'imatge i de coherència pel par­tit en relació amb els seus votants i l'opinió pública en gene­ral, inci­dint en un dels defec­tes que part de la ciu­ta­da­nia valora ja com una feblesa d'ERC. No és impos­si­ble, però no és fàcil d'acon­se­guir.

La coa­lició amb el PSC si es fa sobre un pro­grama de govern naci­o­na­lista mode­rat, pot arri­bar a con­cre­tar-se perquè una coa­lició CiU i PSC a Cata­lu­nya afa­vo­reix una coa­lició de PSOE i CiU al govern cen­tral, i per tant la pos­si­bi­li­tat del PSOE de con­ti­nuar al govern fins i tot més enllà de les elec­ci­ons gene­rals del 2012 amb un hipotètic pacte de legis­la­tura amb o sense el PNB. El sec­tor més cata­la­nista del PSC podria accep­tar aquesta coa­lició per la pos­si­bi­li­tat d'influir en el govern de la Gene­ra­li­tat que per­me­tria fer una nego­ci­ació efec­tiva d'un nou finançament o la recu­pe­ració de com­petències inclo­ses en el nou Esta­tut i reduïdes o anul·lades pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Simultània­ment, la part menys naci­o­na­lista del PSC acon­se­gui­ria el suport al PSOE per part de CiU a nivell del govern cen­tral. No és una qüestió menor.

La difi­cul­tat és per CiU acon­se­guir la segu­re­tat que el PSOE s'avin­dria a aquest reforçament de l'auto­no­mia en finançament i tras­pas­sos, i pel PSC que la seva influència real en el govern de la Gene­ra­li­tat sigui pro­por­ci­o­nal al seu pes elec­to­ral és a dir, no tes­ti­mo­nial sinó efec­tiva.

Els interes­sos de par­tit es defen­sen millor amb la geo­me­tria vari­a­ble. En cada cir­cumstància es té lli­ber­tat per nego­ciar el suport que es pre­cisi. És veri­tat però que la situ­ació de l'eco­no­mia euro­pea, espa­nyola i cata­lana és difícil, que la nos­tra soci­e­tat pateix una crisi que no està en fase de recu­pe­ració, que és el moment de fer can­vis en els marcs regu­la­dors en molts àmbits, tals com la uni­ver­si­tat, la recerca, la funció pública, el mer­cat finan­cer i labo­ral, la gestió d'infra­es­truc­tu­res o la rees­truc­tu­ració de les enti­tats finan­ce­res ini­ci­ada però no con­closa i que és neces­sari una rene­go­ci­ació de les nos­tres finan­ces públi­ques per fer més cohe­rent l'esforç fis­cal català amb la renda dis­po­ni­ble per la des­pesa i inversió públi­ques a Cata­lu­nya. Si tot això és cert, neces­si­tem un govern fort i esta­ble, d'ampli suport social és a dir una àmplia coa­lició. En aquesta línea, si CiU obté un número de dipu­tats molt pro­per a la majo­ria abso­luta o fins i tot si l'acon­seguís, l'auto­ri­tat i trans­ver­sa­li­tat que pre­cisa el govern podria acon­se­guir-se, en absència d'una coa­lició, donant entrada en aquest a un número de per­so­nes inde­pen­dents, amb pres­tigi i experiència no sot­me­sos a dis­ci­plina de par­tit.

Si no es fa res d'això, als par­tits els serà difícil man­te­nir un dis­curs en defensa del país i de la seva ciu­ta­da­nia per sobre dels seus interes­sos. No és cer­ta­ment sem­pre jus­ti­fi­cada aquesta política de con­cen­tració naci­o­nal però sem­bla ara necessària quan està en perill el nos­tre mer­cat, la nos­tra moneda i en defi­ni­tiva l'estruc­tura de ser­veis soci­als que hem creat en els últims qua­ranta anys de democràcia. Cal no dece­bre més als votants i, per tant, demos­trar amb fets la uti­li­tat de la política.