Articles

Comunitats d'innovació

La pro­funda i llarga crisi que ens envolta ens obliga més que mai a fer que els esforços inno­va­dors de Cata­lu­nya es con­cen­trin en uns deter­mi­nats focus. Aquesta neces­si­tat ja la detec­tava l'informe dels experts que va per­me­tre l'ela­bo­ració del Pacte Naci­o­nal per la Inno­vació i la Recerca (2008) que van sig­nar tots els par­tits polítics, uni­ver­si­tats, sin­di­cats i patro­nals. També l'informe de l'OCDE i de diver­sos ente­sos inter­na­ci­o­nals que van ava­luar el nos­tre sis­tema d'R+D+I. Tots ells detec­ta­ven un bon nivell científic, bona capa­ci­tat empre­ne­dora però escassa con­creció en inno­vació que fos pro­duc­tiva i, per tant, que acabés impul­sant millo­res soci­als reals o dina­mit­zant l'eco­no­mia indus­trial i de ser­veis. Hi ha un dèficit de trans­ferència i de valo­ració del món de la recerca a la soci­e­tat.

Una de les mane­res de superar-ho, subrat­lla­ven tots els docu­ments apro­vats, era rea­lit­zant un procés de foca­lit­zació del nos­tre sis­tema d'R+D+I cap a rep­tes con­crets. Aquests rep­tes, tal com ja havien fet alguns països com Dina­marca, es man­lle­va­ven d'exer­ci­cis de pros­pec­tiva de cap on ani­ria el món i les seves neces­si­tats al llarg del segle XXI. Un d'ells era el tre­ball de l'OCDE que reco­llia més de 120 rep­tes o tendències. Dina­marca va fer els seus deu­res i en va esco­llir vint-i-un. Cata­lu­nya, a través del pla de recerca i inno­vació 2010-2013 que des­ple­gava el PNRI, en va mar­car dis­set. Com es defi­nien els focus? Mirant en quins dels rep­tes mun­di­als el país tenia més capa­ci­tats cien­ti­fi­co­tec­nològiques i empre­sa­ri­als d'excel·lir.

El tre­ball per focus o rep­tes és una forma de crear comu­ni­tats d'inno­vació i conei­xe­ment (en l'argot euro­peu KIC) adreçades a un objec­tiu com­plex i que neces­sita el con­curs de diver­sos sec­tors o clústers empre­sa­ri­als (tèxtil, metall, química...) i de pla­ta­for­mes cien­ti­fi­co­tec­nològiques de diver­ses espe­ci­a­li­tats (nano­tec­no­lo­gia, bio­tec­no­lo­gia, fotònica...). Ima­gi­nem un repte que tot­hom té clar: l'aigua, la seva cap­tació, dis­tri­bució, trac­ta­ment, depu­ració i reu­ti­lit­zació i el seu impacte demogràfic i ambi­en­tal. Sota aquest parai­gua s'hi tro­ben clústers empre­sa­ri­als de la cons­trucció, del metall, de la química, de la informàtica, etc. i camps de recerca en nano­tec­no­lo­gia, geo­lo­gia, medi ambi­ent, ciències soci­als, etc. que poden tre­ba­llar junts des de la inter­dis­ci­pli­na­ri­e­tat per opti­mit­zar les solu­ci­ons que el món neces­sita per a un bé tan escàs. És obvi que quan un país es foca­litza solu­ci­ona de cop tres pro­ble­mes: aug­menta la massa crítica i el grau d'excel·lència de la seva recerca i inno­vació, con­tri­bu­eix a ser un refe­rent a solu­ci­o­nar pro­ble­mes de la huma­ni­tat i, molt impor­tant, s'està gene­rant acti­vi­tat econòmica i ocu­pació de qua­li­tat.

A Cata­lu­nya van aparèixer dis­set focus agru­pats en tres grans blocs. Un, de rep­tes ambi­en­tals i ter­ri­to­ri­als: canvi climàtic, eficiència energètica i reno­va­bles difu­ses, aigua, flu­xos sos­te­ni­bles (trans­port, logística...) i cons­trucció sos­te­ni­ble i acces­si­ble. Un segon bloc de per­so­nes i soci­e­tat: ali­ments, salut, l'apre­nen­tatge al llarg de la vida, la indústria cul­tu­ral, el tema del turisme i el lleure i els nous ser­veis, la cohesió social i la segu­re­tat. I l'últim bloc són focus trans­ver­sals, recerca d'excel·lència, pro­ducció intel·ligent i eco­pro­ducció, la inno­vació no tec­nològica, el dis­seny i l'orga­nit­zació del tre­ball, i, final­ment, les millo­res en la mateixa gover­nança pública.

Dis­set focus dels quals es van posar les bases perquè comen­ces­sin a córrer. Tasca d'ori­en­tació feta ja per la majo­ria de cen­tres de recerca i tec­nològics, i molts grups de recerca uni­ver­si­ta­ris que segu­ra­ment van sor­pren­dre els matei­xos pro­ta­go­nis­tes. Per posar un exem­ple, el Cen­tre de Visió per Com­pu­ta­dor, un cop auto­a­na­lit­zat en les seves excel·lències i obser­vant a quins dels rep­tes cata­lans estava enfo­cat bàsica­ment, es veia impli­cat en el repte de la segu­re­tat de per­so­nes, edi­fi­cis i pro­duc­tes i en el repte de la salut en la branca de tec­no­lo­gies mèdiques. Cata­lu­nya també va asso­lir la presència en un KIC euro­peu impul­sat per l'Euro­pean Ins­ti­tute of Tech­no­logy, l'Inno­e­nergy, una de les tres pri­me­res comu­ni­tats de conei­xe­ment i inno­vació que ha creat Europa; en aquests cas coin­ci­dint amb el repte energètic que hem assu­mit: eficiència energètica i ener­gies reno­va­bles difu­ses. Es va començar un camí il·lusi­o­nant, només cal que no s'estron­qui. En polítiques on ens juguem el pa no s'hi valen els cops de volant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.