Opinió

PIB de felicitat

Hi ha variables invisibles als ulls dels calés que resulten essencials a la vida i que formen part de la microeconomia diària

Reculo a la dar­rera set­mana de setem­bre. La tar­dor s'estrena càlida­ment i, men­tre escolto la ràdio, arriba l'hora dels infor­ma­tius. La pri­mera notícia em deixa de pasta de moni­ato, no em puc emmi­ra­llar però dec fer cara de mico espan­tat: la Unió Euro­pea ha deci­dit comp­ta­bi­lit­zar acti­vi­tats il·legals com la pros­ti­tució i les dro­gues en el seu pro­ducte inte­rior brut, pas­sant per alt el debat de si s'hau­rien de lega­lit­zar o no. Rebo l'efecte del que acabo de sen­tir com un cop de puny als mor­ros, a veure si ho he entès bé. Doncs sí, en el cas de l'Estat espa­nyol les acti­vi­tats “ocul­tes” supo­sen uns 9.000 mili­ons d'euros, això afir­men. Em pre­gunto com deuen haver fet els càlculs: tants paquets de droga deco­mis­sats mul­ti­pli­cats per ics ciu­ta­dans, tan­tes pros­ti­tu­tes a no-sé-quants pol­vos per dia...

Aques­tes esti­ma­ci­ons suma­des a les que es deri­ven de l'addicció al joc, del tre­ball en negre i de la defrau­dació fis­cal supo­sen un 25% del PIB espa­nyol. Són les xifres, diuen, que resul­ten de la nova moda­li­tat de càlcul de la UE. Està clar que una ser­vi­dora no és cap experta en macro­e­co­no­mia, com la majo­ria de ciu­ta­dans que ens bellu­guem pel món menut, però sí que sé dis­tin­gir entre un ou i una cas­ta­nya i veig venir d'una hora lluny els espa­vi­lats de torn. Una cosa és ser igno­rant i una altra idi­ota, i hi ha coses que fan indig­nar. Perquè resulta que l'objec­tiu final de tots aquests càlculs, als quals s'hi afe­geix la des­pesa en arma­ment mili­tar, una part con­si­de­ra­ble d'un pres­su­post mili­tar inde­cent –com­pa­rat amb el que es des­tina a cul­tura o recerca i inno­vació–, és poder incre­men­tar el deute públic! Ah, era això. Ho hau­ria entès a la pri­mera, si haguéssim començat per aquí.

En aquest joc de tram­pes al soli­tari, com a mínim, el govern espa­nyol podria actuar com Holanda: lega­lit­zar la pros­ti­tució i fer-la aflo­rar a través de l'IVA. I per­se­guir el frau fis­cal. I sobre­tot, reduir l'admi­nis­tració cen­tral, que no s'ha apri­mat gens ni mica. O pot­ser ja no cal que em pre­o­cupi per res d'això, si final­ment acon­se­guim la inde­pendència per al nos­tre país i asso­lim l'objec­tiu de tenir un estat amb un poder polític rege­ne­rat i una democràcia que s'ajusti a uns mínims d'exem­pla­ri­tat.

Pot­ser podríem comp­ta­bi­lit­zar en el futur PIB el nivell de feli­ci­tat dels ciu­ta­dans. Vista la manera com la Unió Euro­pea fa els càlculs del PIB actual, qual­se­vol vari­a­ble intan­gi­ble deu ser sus­cep­ti­ble de ser tin­guda en compte. Hi ha con­di­ci­o­nants que no es mesu­ren mai en macro­e­co­no­mia. El per­cen­tatge de pobres i de malalts, per exem­ple. Tam­poc es comp­ta­bi­litza el progrés ètic i social, que són la base del benes­tar.

L'eco­no­mia no té ètica, prou que ho sabem. Però els homes que s'hi bellu­guen s'hau­rien d'exer­ci­tar a cul­ti­var-la una mica. Perquè hi ha vari­a­bles invi­si­bles als ulls dels calés que, en canvi, resul­ten essen­ci­als a la vida i que for­men part de la micro­e­co­no­mia diària. M'aca­ben d'enviar un vídeo sobre una família. Par­len d'un gos que se'ls acaba de morir. El pare diu que no vol estal­viar res, per això l'inci­ne­ra­ran, així estarà millor; el nen, que deu tenir sis o set anys, res­pon: segur que està bé com està, ell ja ho sabia tot; ens esti­mava molt i era feliç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia