Alliberament integral o cristianisme ‘light'

Els esforços del papa Fran­cesc per apro­par l'Església a la gent sen­zi­lla, als pobres i als mar­gi­nats, tal com ens ense­nya l'Evan­geli, xoca fron­tal­ment amb els grans sacer­dots de la cúria. La història es repe­teix i el mis­satge de Jesús de Nat­za­ret se'ns ha pre­sen­tat en forma d'unes regles i con­cep­tes (les del dret canònic) que des­vir­tuen l'essència del mateix mis­satge. Quan qual­se­vol religió, la catòlica per exem­ple, no està al ser­vei del poble fidel, sinó que s'ha cons­tituït en una ins­ti­tució a través de la qual, i segons les esmen­ta­des regles, s'ins­tru­men­ta­litza i es pretén sot­me­tre la lli­ber­tat indi­vi­dual i col·lec­tiva de l'home i la dona; a aquesta religió li cal una veri­ta­ble i pro­funda reno­vació, car no com­pleix el que hau­ria de ser la seva raó de ser.

Malau­ra­da­ment, els grans sacer­dots (bis­bes i car­de­nals) de casa nos­tra, tam­poc han entès el sig­ni­fi­cat del seu sacer­doci. L'espan­tadís i poruc car­de­nal Sis­tach, arque­bisbe de Bar­ce­lona, ha exte­ri­o­rit­zat nova­ment aque­lla pre­o­cu­pació que ell i la majo­ria de mem­bres de l'epis­co­pat tenen per esca­po­lir-se dels pro­ble­mes que puguin per­ju­di­car la seva car­rera eclesiàstica. Deu ser per aquest zel, dub­to­sa­ment cristià que va pro­hi­bir la con­ferència que el teòleg pro­gres­sista Juan José Tamayo havia de fer a la parròquia de Sant Medir. Tot i així, i segu­ra­ment molt a pesar del car­de­nal, s'acabà fent en un local par­ro­quial adja­cent, llo­gat a ERC... El motiu de la con­ferència era el 25è ani­ver­sari de l'assas­si­nat del jesuïta Ella­cu­ria en ter­res sal­va­do­ren­ques, però també l'opor­tu­ni­tat d'apro­fun­dir en el seu pen­sa­ment i la seva impli­cació en la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, que tan apas­si­o­na­da­ment defen­sava el teòleg basc i que tan­tes pors sem­bla que pro­voca al car­de­nal bar­ce­loní i a molts altres bis­bes i car­de­nals.

Pels crítics ‘benèvols' de l'esmen­tada teo­lo­gia, aquesta no té raó de ser tin­guda en con­si­de­ració fora del con­text lla­ti­no­a­me­ricà. Els mem­bres de la jerar­quia ecle­sial que això argu­men­ten ho fan per pre­ser­var que l'esmen­tada teo­lo­gia esde­vin­gui un ter­ratrèmol que ensorri les actu­als estruc­tu­res del poder faraònic de les quals gau­deix. La teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment està per­fec­ta­ment en sin­to­nia amb el mis­satge de Jesús de Nat­za­ret i tant és apli­ca­ble a Lla­ti­noamèrica com també a Europa, car defensa no la sal­vació per­so­nal i indi­vi­dual (d'un per un) dels homes, com han insis­tit alguns teòlegs des de la moder­ni­tat fins ara, sinó la sal­vació del col·lec­tiu humà, car la Pas­qua, la resur­recció del Crist, impregna tots els ordres humans i també el de les estruc­tu­res soci­als. En con­seqüència, la història de la sal­vació va de l'experiència política a l'experiència reli­gi­osa, i s'espera que la religió vin­gui a inter­pre­tar i a resol­dre els pro­ble­mes polítics; és a dir, aquells pro­ble­mes del poble com a tota­li­tat o col·lec­tiu humà.

Segons Ella­cu­ria, el terme pobre, l'hem d'ampliar a tot indi­vidu o grup al qual li són negats els drets humans. Un cop entès aquest con­cepte, és de justícia retor­nar la dig­ni­tat humana a cadascú, car aquest és el veri­ta­ble sen­tit de la sal­vació de l'home (no indi­vi­dual, sinó col·lec­tiva). Con­seqüent­ment, l'Església, quan es donen aques­tes situ­a­ci­ons històriques en les quals la dig­ni­tat humana està sent negada de manera sistèmica i estruc­tu­ral, ha de pro­moure la trans­for­mació d'aques­tes estruc­tu­res i cons­truir-ne d'altres que retor­nin la dig­ni­tat a l'home, a tots els homes. En això con­sis­teix el mis­satge evangèlic de la cons­trucció del Regne de Déu.