Opinió

Per què vull un país independent

No vull un país
on es castigui
la intel·ligència i
es premiï la mediocritat dels escaladors
sense projecte

No vull la inde­pendència de Cata­lu­nya només per raons històriques o només per raons cul­tu­rals. La vull per tenir l'opor­tu­ni­tat de fer un país nou on els res­pon­sa­bles del model només siguem nosal­tres, és a dir, les nos­tres idees i els nos­tres vots.

Cata­lu­nya, amb Espa­nya i en gene­ral amb tot Europa, ha entrat en una deriva de valors alta­ment malal­tissa que podria posar fi, si ja no ho ha fet, a la seva capa­ci­tat d'inno­vació, cre­a­ti­vi­tat, empre­ne­do­ria i dina­misme. Jo no vull un país on es cas­ti­gui la intel·ligència i es premiï la medi­o­cri­tat dels esca­la­dors sense pro­jecte, i el que és pit­jor, sense escrúpols.

Jo vull un país que recu­peri l'espe­rit dels que al llarg de la història, més enllà de dis­cur­sos i pro­me­ses, es varen arris­car per posar fona­ments nous als aspec­tes més bàsics de la soci­e­tat com per exem­ple va fer la Man­co­mu­ni­tat empesa pel seu pre­si­dent, Enric Prat de la Riba, amb tots els nivells de l'edu­cació i la sani­tat. Jo pre­fe­reixo la gosa­dia de nome­nar la Maria Mon­tes­sori pre­si­denta del Con­sell de Peda­go­gia de Cata­lu­nya amb la clara estratègia de pro­vo­car un canvi tran­quil però pro­fund al sis­tema edu­ca­tiu que fer segui­disme d'Espa­nya i que­dar arren­gle­rats amb Grècia i Bulgària, en con­tra de la resta de països de la Unió, com va suc­ceir amb Bolo­nya. Si els rec­tors cata­lans hi estàvem d'acord per què no ens hi vam negar? Si, vam lle­gir un mani­fest però vam accep­tar-ho sense gaire dis­cussió. Avui, podem recu­pe­rar el temps per­dut fent un debat seriós i recon­duint-ho, encara que sigui com a pro­jecte. D'altra banda l'experiència ens demos­tra que quan volem real­ment fer una cosa, la fem, com va suc­ceir amb TV3, sense anar més lluny, que va néixer i fun­ci­o­nar, en els seus ini­cis amb el man­dat del Par­la­ment de Cata­lu­nya i sense que Espa­nya desen­vo­lupés nor­ma­ti­va­ment la llei dels ter­cers canals. Algú va gosar apa­gar-la? No.

Des d'ara, més enllà de les ide­o­lo­gies i sense per­dre més temps, ens hem de posar a deba­tre, expli­car i fer enten­dre el model de país que volem i qui­nes estruc­tu­res s'han de pri­o­rit­zar per acon­se­guir-lo. No estem davant de la cons­ti­tució d'un Par­la­ment i de l'ine­vi­ta­ble i neces­sari equi­li­bri de for­ces que com­porta, estem davant la cons­trucció d'un país nou i hem de saber expli­car el perquè i el com. Només així eixam­pla­rem la base social de la inde­pendència. Vull poder expli­car a la meva amiga Malika quin tipus d'escola i d'uni­ver­si­tat pre­pa­rem per als seus fills i quins fac­tors dife­ren­ci­als té de la que coneix fins ara i de la qual no està gaire con­tenta. I això ho vol­dria fer amb els ser­veis soci­als, amb el model sani­tari, el sis­tema de pen­si­ons, la segu­re­tat, el sis­tema elec­to­ral i amb la imatge que voldríem que aquest nou país pro­jectés al món.

Camus va dir que la revo­lució con­sis­teix a esti­mar un home que encara no exis­teix. Nosal­tres pot­ser ja hem fet la revo­lució. Una majo­ria ha abraçat la inde­pendència amb el somni d'un país millor, sense real­ment conèixer-lo però amb l'espe­rança de ser partícip de la seva cons­trucció. Ara cal començar a con­cre­tar i a defi­nir. La gent que no està con­vençuda ha de poder saber què tria més enllà de l'emoció col·lec­tiva. No hi pot haver molts més onzes de setem­bre on demos­trem que som capaços de somiar l'impos­si­ble però incapaços de con­cre­tar-lo.

Dit això, jo sóc opti­mista i tinc con­fiança, perquè per pri­mera vegada tot està en mans no d'una elit més pre­o­cu­pada per con­ser­var el poder que per trans­for­mar-lo. Tot està en mans de la gent que no té res a per­dre i tot a gua­nyar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia