Opinió

Entre el “senyor Esteve” i l'‘hijodalgo'

L'‘hidalgo' és el que dóna forma a la manera de ser dels grups més reaccionaris, racistes i classistes de societats com la mexicana

Pot dir-se que el “senyor Esteve”, defi­nit tan bé per San­ti­ago Rusiñol, amb una gran dosi de conya, a la mera­ve­llosa auca que tots conei­xem, és un tipus que també s'ha de pren­dre molt seri­o­sa­ment per enten­dre Cata­lu­nya. Seguint els pas­sos d'antropòlegs soci­als, podríem dir-ne tan­ma­teix que ve a ser un ele­ment repre­sen­ta­tiu de la Cata­lu­nya urbana for­jada bàsica­ment durant el segle XIX, però que encara avui resta molt lluny d'haver des­a­pa­re­gut. Aquesta classe mit­jana (mit­jana mit­jana) que ha esde­vin­gut el pun­tal del seny, l'ordre, els “bons cos­tums”, el sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat i la vocació pel tre­ball, reque­rits per l'espe­rit petit­burgès, sense apro­fun­dir gaire, defi­nei­xen encara avui el caràcter de la gent de ciu­tat i poden tro­bar-se per­fec­ta­ment a la vida quo­ti­di­ana d'aque­lla botiga que Rusiñol va bate­jar com La Pun­tual.

Més d'un comen­tari actual sobre les bon­dats d'aque­lla fami­liar pape­re­ria Bar­cino de Gua­da­la­jara, que va viure entre el 1960 i el 1995, fa pen­sar que s'hi res­pi­rava un aire sem­blant a les boti­gues bar­ce­lo­ni­nes d'antany: ordre i seri­o­si­tat. Tot això mal­grat que a la rebo­tiga es feien coure diver­sos afers polítics anti­fran­quis­tes i, fins i tot, s'hi feia una modesta publi­cació de caire inde­pen­den­tista. És el cas, sens dubte, que el meu pare no era un senyor Esteve, però la meva mare afor­tu­na­da­ment sí. A part dels meus freqüents con­tac­tes amb Cata­lu­nya, que m'han apro­pat també a la seva petita bur­ge­sia, podria dir que La Pun­tual, fins a cert punt, forma part també de la meva bio­gra­fia. És a dir que del “senyor Esteve” no només en tinc referències llu­nya­nes..., pot­ser jo en sóc una mica.

De l'‘hidalgo', ‘fidalgo' o ‘fijo­dalgo' espa­nyol, puc asse­gu­rar que en sé molt més del que podria sem­blar, mal­grat haver nas­cut i vis­cut molt més lluny d'Espa­nya que la immensa majo­ria dels cata­lans. És el cas que un sec­tor –el pit­jor– de l'Amèrica Lla­tina és des­cen­dent directe d'aquest tipus de gent que encara pre­do­mina en la soci­e­tat espa­nyola.

D'aquí surt la pri­mera res­posta quan m'he d'expli­car les prin­ci­pals diferències entre Cata­lu­nya i Espa­nya. També puc recórrer, és clar, entre mol­tes altres coses, a les diferències que hi ha entre l'hereu de pagès i el señorito pel que fa al sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat per la feina i el lle­gat. Uns i altres es dife­ren­cien pel que fa a mit­jans i esforç pro­pis i espe­rar que cai­gui la moma en vir­tut dels mèrits d'avant­pas­sats i per qüesti­ons de lli­natge.

L'‘hidalgo' és el que dóna forma a la manera de ser dels grups més reac­ci­o­na­ris, racis­tes i clas­sis­tes de soci­e­tats com la mexi­cana i simi­lars. Menys­preu per les cul­tu­res i les tra­di­ci­ons indígenes i, no cal dir, per la gent que no és blanca del tot, a canvi de la vene­ració pels que exhi­bei­xen bla­sons o tenen avis d'importància, etcètera. Són ene­mics sis­temàtics de les majo­ries del seu propi país. Aquests són els des­cen­dents dels colo­nit­za­dors antics i moderns: sem­pre dis­po­sats a fer el que cal­gui per no tre­ba­llar. D'alguna manera podríem dir que són autèntics fran­quis­tes. Com es pot veure, les diferències entre els uns i els altres són massa grans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia