Opinió

Vulnerabilitat conscient

Les identitats vulnerables necessiten desvetllar la intel·ligència i la imaginació

Hi ha tres notes que carac­te­rit­zen el nos­tre pre­sent: la incer­tesa, l'acce­le­ració i la vul­ne­ra­bi­li­tat. Des­co­nei­xem el que ens espera, expe­ri­men­tem trans­for­ma­ci­ons a gran velo­ci­tat, espe­ci­al­ment en el camp tec­nològic, i sen­tim que som vul­ne­ra­bles, que som fràgils. En un marc d'aquesta natu­ra­lesa, és difícil fer apos­tes a llarg ter­mini, empren­dre pro­jec­tes de gran enver­ga­dura, perquè la con­jun­tura no dóna segu­re­tat, sinó més aviat crea una sen­sació de pro­vi­si­o­na­li­tat.

Vull fixar l'atenció, però, en una de les tres notes: la vul­ne­ra­bi­li­tat. La vul­ne­ra­bi­li­tat és l'expo­sició a la ferida, és la cons­ta­tació de la fra­gi­li­tat, de la neces­si­tat, de la man­cança. Quan un ésser humà és cons­ci­ent de la vul­ne­ra­bi­li­tat del seu cos, en té cura; quan s'adona de la fra­gi­li­tat del seu tre­ball, del seu habi­tatge, en defi­ni­tiva, de la seva vida, desen­vo­lupa tots els meca­nis­mes pre­ven­tius per con­ser­var aquests béns. La consciència de la vul­ne­ra­bi­li­tat és el prin­ci­pal antídot.

Bona part de la des­pesa en salut pública té el seu ori­gen en hàbits de vida arris­cats, en estils de pro­ducció i de con­sum, també de lleure, que són lesius per a l'orga­nisme. La con­seqüència d'aques­tes pràcti­ques és la lesió, el dolor, la malal­tia, l'ingrés hos­pi­ta­lari i una immensa des­pesa en atenció assis­ten­cial i far­ma­cològica. Si fóssim capaços de pren­dre consciència de la vul­ne­ra­bi­li­tat dels nos­tres cos­sos i viure harmònica­ment amb con­sonància a les seves neces­si­tats i pos­si­bi­li­tats, podríem pre­veure bona part d'aques­tes pato­lo­gies.

Tot això implica, necessària­ment, la consciència de la vul­ne­ra­bi­li­tat del cos, però també de la psi­que. Per asso­lir aquesta fita, és bàsica la tasca edu­ca­tiva que fan les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques i pri­va­des, la for­mació a l'escola, però també, òbvi­a­ment, la pròpia experiència, perquè l'experiència acaba essent el meca­nisme deci­siu per pren­dre mesu­res i tenir cura del propi cos i de la pròpia psi­que.

Aquesta consciència de la vul­ne­ra­bi­li­tat, però, també es pot apli­car a altres àmbits: les ins­ti­tu­ci­ons i els pobles. De vega­des, pen­sem que les ins­ti­tu­ci­ons són eter­nes i immu­ta­bles, que són ali­e­nes als can­vis i a l'erosió del temps. Res no és més fals. Les ins­ti­tu­ci­ons estan ver­te­bra­des per per­so­nes i les per­so­nes som vul­ne­ra­bles, per tant, també les ins­ti­tu­ci­ons es poden tren­car i des­fer. La crisi de legi­ti­mi­tat de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques és un signe inequívoc d'aquest vul­ne­ra­bi­li­tat. D'aquí la importància que té pren­dre'n consciència, ado­nar-se de com és relle­vant puri­fi­car-les, eli­mi­nar tots els ele­ments patògens que les cor­rom­pen i garan­tir el seu man­te­ni­ment per al futur.

Els pobles també són vul­ne­ra­bles, tant per raons endògenes com exògenes, espe­ci­al­ment quan són numèrica­ment petits i, a més, no dis­po­sen d'estruc­tu­res d'estat per poder desen­vo­lu­par els seus pro­jec­tes de futur, les legítimes aspi­ra­ci­ons col·lec­ti­ves dels ciu­ta­dans que en for­men part. La història és prou sig­ni­fi­ca­tiva. Mos­tra com una pila de pobles, de comu­ni­tats naci­o­nals i de mino­ries ètni­ques han estat ban­de­jats pel pas del temps, o, sen­zi­lla­ment, vul­ne­rats per poders fàctics. Pren­dre consciència de la vul­ne­ra­bi­li­tat indi­vi­dual i col·lec­tiva és l'únic meca­nisme per tro­bar meca­nis­mes intel·ligents per pro­jec­tar el futur i garan­tir la super­vivència.

Les iden­ti­tats vul­ne­ra­bles neces­si­ten des­vet­llar la intel·ligència i la ima­gi­nació per pre­ve­nir els mals i garan­tir el futur. La vul­ne­ra­bi­li­tat, tot i que no és desit­jada, és la força motriu de l'enginy, però perquè l'enginy es posi en marxa, cal tenir-ne consciència. Neces­si­tem, urgent­ment, una edu­cació de la vul­ne­ra­bi­li­tat en tots els nivells, tant de la fra­gi­li­tat cor­po­ral com de la fra­gi­li­tat psi­cològica, tant en el pla indi­vi­dual com en el comu­ni­tari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia