Opinió

Tribuna

Objectiu: salvar Cardó

“Tot aquest tresor de la natura i de la religiositat pot renéixer ara, a principi del s. XXI

En Josep M. Escoda, nat a Casp, pro­vi­nent per família del Lloar (Pri­o­rat) i habi­tant de Móra d'Ebre des dels 4 anys, s'ha pro­po­sat, a través de l'acci­o­na­riat popu­lar, acon­se­guir en diver­ses fases i de les més diver­ses mane­res pos­si­bles (con­ve­nis, con­sor­cis, etc.) sufi­ci­ent capi­tal per a res­tau­rar el con­junt del mones­tir bal­ne­ari de Cardó, al Baix Ebre, i per aquest motiu està en trac­tes amb la família Pas­cual, pro­pi­e­ta­ris actu­als, per tal de fer pos­si­ble, en les millors con­di­ci­ons per a totes les parts, el traspàs actual de pro­pi­e­tat a una soci­e­tat (Cardó Patri­moni Natu­ral SL) que ges­ti­o­na­ria el con­junt amb una visió pública de ter­ri­tori. Feia anys, segu­ra­ment, que molts desitjàvem i esperàvem aquesta notícia que dóna espe­ran­ces al renai­xe­ment defi­ni­tiu del fabulós espai natu­ral, patri­mo­nial, higiènic, cul­tu­ral i monàstic de la serra de Cardó, aban­do­nat, com a bal­ne­ari, fa sei­xanta anys, i explo­tat després com a planta embo­te­lla­dora d'aigua per la firma Leche Pas­cual.

Amb la crisi i la mort del fun­da­dor de la marca, Tomás Pas­cual, el pro­jecte de res­tau­ració que havia fet l'empresa fa deu anys va que­dar atu­rat, i és en aquest con­text, des­en­ca­de­nat el 2013, que sor­geix el pro­jecte Reneix Cardó, una ini­ci­a­tiva pri­vada –amb visió ter­ri­to­rial i de pre­ser­vació del patri­moni públic– que encapçalen, entre d'altres, Josep M. Escoda, Car­les Los­cos, també de Móra d'Ebre, i Jordi Monclús (exal­calde de Beni­fa­llet, al terme del qual per­tany Cardó), amb uns ini­ci­als suports polítics ins­ti­tu­ci­o­nals i de petits o mit­jans inver­sors. Bravo, amics! No podem per­me­tre que s'ensorri el con­junt d'edi­fi­cis de Cardó, que les fonts dei­xin de rajar, que les ermi­tes es degra­din més, que els camins es per­din o que uns bos­cos sense cura faci­li­tin incen­dis, com els que hi hagué en el pas­sat recent.

Tot aquest tre­sor de la natura i de la reli­gi­o­si­tat que hi van ins­tau­rar els car­me­li­tes al segle XVII i a prin­cipi del XVIII, fins a la desa­mor­tit­zació libe­ral dels béns de l'Església (no sense con­flic­tes amb l'eco­no­mia agrària i pas­to­ral dels pobles del vol­tant), pot renéixer ara, a prin­cipi del segle XXI, de la mateixa manera que, en 1866 –després de trenta anys d'aban­do­na­ment monàstic i de saqueigs d'incon­tro­lats–, uns empre­sa­ris tor­to­sins van deci­dir trans­for­mar les ruïnes del mones­tir en un lloc de banys per a les clas­ses soci­als que s'ho podien per­me­tre. Al cap d'un segle –ja en la nos­tra època, el 1966-67– tot això s'acabà, perquè el dis­tin­git per­so­nal bal­ne­ari pre­ferí els banys de platja.

Ara que les plat­ges estan satu­ra­des pot­ser és l'hora de retor­nar la soferta gent urbana al “desert espi­ri­tual” amb què era ano­me­nat Cardó. Però, ara, si pot ser, sense dis­tinció de clas­ses. Els pro­mo­tors (Tel. 677 97 43 30) hi estan d'acord. I aquesta també és una altra gran notícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia