El govern vol mobilitzar uns 1.600 milions en deu anys amb el nou pla de barris
El dividirà en cinc convocatòries a què destinarà uns mil milions a partir del 2026, pendent de si s’aproven nous pressupostos
El projecte pretén incidir de manera integral en millores urbanístiques i d’habitatges, però també socials i mediambientals
Habemus nou pla de barris i viles de la Generalitat. Quinze anys després de l’ultima convocatòria de la popular llei de barris que va impulsar el tripartit, el govern ha llençat avui el que en vol ser una versió renovada, i alhora un dels bucs insígnia de la legislatura, en un acte Vilanova i la Geltrú amb el president Salvador Illa davant de 55 alcaldes i desenes d’altres representants municipals. “Si no fem una acció integral focalitzada en el temps i concentrem recursos per actuar-hi de cop i pensant conjuntament, no ens en sortirem”, ha exposat Illa, que ha recordat que el projecte forma part dels acords d’investidura amb ERC i Comuns, i que la intenció última és generar prosperitat “que arribi territorialment i socialment arreu”. El president ha fet una crida als ajuntaments a “aprofitar-se” de la convocatòria i ha deixat clar que seran ells, amb qui vol treballar coordinadament, els que portaran “la veu cantant” en la iniciativa.
El nou pla pretén mobilitzar uns 1.600 milions d’euros en cinc convocatòries que s’executaran al llarg dels propers deu anys, a proposta dels municipis, per invertir en la millora integral de barris i viles catalanes, que només hauran de complir dos requisits previs: constituir un continu urbà -poden ser barris sencers o parts, entorns compartits entre més d’un municipi, urbanitzacions, centres històrics, pobles o nuclis més petits- i tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya, actualment situada en uns 15.000 euros, si bé s’anirà actualitzant a cada convocatòria. “L’objectiu és crear continuïtats on ara hi ha fragmentacions urbanes i també socials”, ha ressaltat igualment la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque.
L’atribució de fons per part del govern, això sí -mil milions en total, a raó de 200 en cadascuna de les convocatòries que farà a partir d’enguany mateix i fins al 2029, per ser executades a partir de l’1 de gener del 2026 i per invertir al llarg de períodes de cinc anys cadascuna- dependrà, segons han reconegut fonts del govern, de l’assignació pressupostària a partir del 2026, és a dir, de l’aprovació dels pressupostos del proper any, o d’una decisió política que així ho faciliti, en la línia per exemple dels suplements de crèdit que s’estan negociant encara per als d’enguany. Els 600 milions restants que es calculen mobilitzar al llarg del proper decenni seran aportats pels mateixos municipis als quals s’aprovaran les candidatures presentades, que podran recórrer per pagar la seva part a fons propis, subvencions de tercers o d’altres administracions o fins i tot d’altres departaments del mateix govern, com ara els diners provinents del PUOSC. L’executiu estima que al voltant d’uns 120 municipis es podran beneficiar del pla, i com a mínim n’hi haurà d’haver un de seleccionat per vegueria en cada convocatòria. En l’anterior llei de barris, es van mobilitzar uns 1.900 milions, amb una inversió de 1.123 per part de la Generalitat, i se’n van beneficiar uns 140 municipis.
Al juliol, convocatòria
El consell executiu preveu donar llum verd a final de juny a un decret a partir del qual es podrà fer al juliol la primera convocatòria, i també aprovarà un acord de govern que en designarà el finançament plurianual a partir del 2026. A partir d’aquí, es donarà un termini d’uns dos mesos, fins a final de setembre o la primera quinzena d’octubre, perquè els ajuntaments presentin els seus projectes d’actuació, que hauran de preveure mesures especialment encaminades a revertir la situació dels barris i viles dels quals presenta candidatura, que seran com a molt una per municipi i convocatòria com a criteri general. Una comissió gestora de valoració dels fons (composada en un 51% per representants de la Generalitat, un 40% de les entitats municipalistes i la resta de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i el Tercer Sector) valorarà i designarà les candidatures seleccionades en base a la situació de vulnerabilitat del barri o vila en concret, i també del projecte presentat per l’Ajuntament. La primera resolució s’emetrà el 15 de desembre d’enguany mateix, a fi que les accions triades es puguin començar a executar ja a partir de l’1 de gener.
En aquest sentit, el govern vol que els projectes estiguin pensats a mig i llarg termini, i incideixin en tres grans punts: l’urbanisme del sector però també els equipaments i la rehabilitació dels edificis privats -a diferència en aquest cas de la llei de barris del tripartit-, les actuacions en matèria ambiental i de lluita contra l’emergència climàtica, i les propostes per incidir sobre el teixit social, amb la intenció de “crear comunitat”. “Serà un treball colze a colze amb els ajuntaments, i un procés obert a la innovació a través de l’oficina tècnica de barris i viles”, ha exposat Paneque. “Farem vestits a mida a cada entorn, sense restriccions en les propostes”, subratllen altres fonts del govern implicades, amb l’excepció que no es podrà incloure la construcció d’habitatge nou o equipaments educatius, de seguretat i salut, però sí per exemple escoles bressol, o reformes de tots els anteriors.
Els municipis majors de 20.000 habitants hauran de presentar projectes valorats entre 6 i 25 milions, i els menors de 20.000, d’entre 3 i 12,5 milions. A fi d’afavorir els més petits i amb menys recursos, se’ls preveu donar suport específic amb línies d’ajut adreçades als ajuntaments perquè puguin encarregar la redacció dels projectes. A més, l’aportació de cada municipi també variarà en funció de la seva mida: el 50% en el cas dels més grans de 50.000 habitants; un 60% si en tenen entre 20.000 i 50.000; un 70% si tenen entre 5.000 i 20.000, i un 75% els menors de 5.000 habitants. El govern també presentarà el pla a agents econòmics i del món empresarial per mirar que s’impliquin també en les millores previstes.