Pendent de les connexions

Ribes de Freser presideix la vall que porta el mateix nom, als peus del Pirineu Oriental, dins la comarca del Ripollès i al nord de l’Alt Ter. Limita al nord amb Queralbs, a l’oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l’est amb Pardines. És porta de la Cerdanya, ja que té Puigcerdà a poc més d’una hora en cotxe, i també de la Vall de Núria. Té la particularitat de ser l’origen del cremallera de Núria, l’únic sistema de transport que hi ha per pujar a aquesta vall pirinenca. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà.

El municipi s’inclou entre els que pertanyen al Parc Natural de les Capçaleres del Ter, que s’estén a les valls altes del Ter i del Freser, al voltant dels enclavaments de Núria i Ulldeter, fent frontera amb el Parc Natural Regional del Pirineus Catalans. Ocupa 14.750 hectàrees, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló. Declarat el 2015, aquest parc natural inclou cims que assoleixen pràcticament els 3.000 metres.

A Ribes de Freser fa més de cent anys que hi ha tren. L’any 1919 hi arribà la línia del tren provinent de Ripoll, que el 1922 es completà fins a Puigcerdà. Per la seva banda, el cremallera de Ribes a Núria es va inaugurar el 1931. Aquell ímpetu de connectivitat que hi va haver a principi de segle XX es va anar frenant fins a arribar al dia d’avui, en què la connexió ferroviària de Ribes de Freser amb la resta de Catalunya deixa molt a desitjar. Els habitants de Ribes pateixen les mancances i deficiències que hi ha a tota la línia R-3, amb la particularitat que, si s’analitzés, no caldria que les patissin, ja que la major part de l’ús que fan d’aquesta via de connexió és per arribar fins a Vic.

Segons la mateixa alcaldessa, Mònica Sanjaume, només caldria establir unes línies de que poguessin arribar a Vic i tornar a pujar. I algunes altres línies que sí connectessin amb Barcelona. “El que necessitem és arribar a temps a Vic. Hi fem moltes gestions i encàrrecs i des d’allà podem agafar altres mitjans de transport fins a Barcelona”, explica. Així doncs, actualment, per al ciutadans de Ribes de Freser, el tren no és una opció en cas que es vulgui anar a treballar o arribar a una hora concreta. “Molta gent que potser podria venir a viure a Ribes i anar a treballar a Barcelona, o fer teletreball i anar dos o tres dies a la capital, no ho poden fer perquè el tren no és una opció”, lamenta Sanjaume. Tampoc no hi ha esperança en les tímides reformes que estan en marxa. Així ho explica el cap de l’oposició, Àlex Medrano (CUP-Amunt): “A pitjor no podem anar. Tota reforma o millora que es faci serà benvinguda. Som conscients que ja està en marxa tot el desdoblament de la línia. Però va per llarg i hem de tenir molta paciència.”

I no és només la connectivitat a través de les vies del tren, el que afecta els habitants de Ribes de Freser. Fa anys que l tram entre Ripoll i Ribes de Freser de l’N-260 apareix entre les carreteres amb un risc més alt d’accidentalitat. Des del consistori s’ha reclamat recentment que es facin actuacions de reparació del tram entre Campdevànol i Ribes.I a més a més és una zona on passen mercaderies, passen camions, ja que a la zona hi ha gran empreses. I a part d’això també hi ha el projecte que es va anunciar la setmana passada de fer un tercer carril via a Ripoll per desembussar l’operació sortida dels caps de setmana, sobretot a l’hivern, però això no repercuteix en una millor seguretat a l’entorn més proper del municipi de Ribes.

D’altra banda, la connexió amb la Cerdanya continua essent un altre front obert, ja que encara cal fer tota la collada de Toses per arribar-hi. L’Ajuntament de Ribes de Freser ha defensat sempre la construcció del túnel de Toses com una de les opcions per reduir l’accidentalitat, però aquest és un projecte aprovat des de fa més de vint anys. El govern espanyol va arribar a incloure en el pressupost general de l’Estat del 2005 una partida per a la redacció del traçat del túnel de Toses, i de fet en els pressupostos dels anys 2010, 2011 i 2012 s’hi va consignar prop d’un milió i mig d’euros per a la redacció dels projectes constructius.

Tampoc hi ha sort pel que fa a la via verda. Hi ha un avantprojecte fet, però el finançament no arriba. Gairebé tota la comarca del Ripollès està connectada amb carrils ciclables, a excepció del municipi de Ribes. A nivell orogràfic, la vall és enclotada, a diferència del Baix Ripollès i de la vall de Camprodon, i això ho complica. “En el moment en què la via verda va arribar a Campdevànol, vam creure que calia fer el possible per tal de fer-la arribar a Ribes”, explica Sanjaume, que hi afegeix: “Estem en espera de poder trobar una subvenció per poder iniciar alguns tràmits. Més que res perquè som una comarca turística, sobretot les valls. Vall de Núria és un pol importantíssim. Som un municipi que s’hi arriba amb tren i per tant tot aquest turisme de bicicleta, aquest ciclisme familiar, està molt en auge i, evidentment, nosaltres no volíem quedar-ne fora.”

Precisament el turisme és la gran carta del municipi de Ribes, el qual ha aconseguit rebre visitants durant tot l’any. Les segones residències i els habitatges turístics han marcat el tipus de creixement del poble: “Hem crescut, perquè hi ha famílies que han fet un canvi de vida i han vingut aquí. Però seguim tenint poc marge de maniobra per poder construir habitatge. L’orografia ens marca molt, però jo penso que no sé si hem de tenir molta pressa per créixer molt, o per augmentar molt d’habitants. La qualitat a vegades millora enfront de la quantitat. També és veritat que tenim un turisme molt conscienciat allà on va. Penso que tenim unes segones residències que se senten molt del municipi”, explica Sanjaume, que recorda que Ribes ha estat el primer poble del Ripollès a fer un inventari dels pisos turístics que hi ha a la zona.

Entre els projectes que estan en cartera actualment hi ha les millores de la residència geriàtrica, la pacificació del trànsit i la regulació de la mobilitat; la reforma de la teulada de l’escola i el trasllat de la seu dels bombers.