La Flama del Canigó arriba al Parlament com és tradició des del 1980

La Flama del Canigó ha arribat aquest migdia al Parlament de la mà d’Òmnium Cultural i de nens de Corbera de Llobregat. El president, Josep Rull, ha encapçalat l’acte institucional de rebuda de la flama, que arriba al Parlament des de l’any 1980. Els presidents d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i de l’Associació Flama dels Països Catalans, Pere Mateu, que ha llegit el missatge d’enguany, han intervingut en l’acte de rebuda del foc amb què aquesta nit s’encendran fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans.

Rull ha destacat el caràcter popular i festiu de la flama però també de “reivindicació dels Països Catalans” i ha agraït la “generositat i l’altruisme” dels voluntaris que l’han portat fins al Parlament. El president ha agraït també la presència dels representants del País Valencià i de les Illes Balears en un moment en què el català hi viu una situació “altament complexa”.

Segons Rull, no es pot parlar de normalitat “mentre tots cent-trenta cinc diputats del Parlament no puguin ser aquí” i tampoc quan es produeixen “atacs tan furibunds a la llengua en l’educació”, com passa al País Valencià o a les Illes Balears. En aquest sentit, el president ha considerat que “qualsevol amenaça a la llengua arreu dels Països Catalans ens ha d’interpel·lar” i ha fet una crida a “defensar-la infatigablement i incansablement, col·lectivament i individualment” perquè és un patrimoni que “pertany al conjunt de la humanitat”.

Xavier Antich, de la seva banda, ha explicat que el foc ha recorregut dos-cents cinquanta quilòmetres fins arribar al Parlament i que, gràcies als voluntaris, s’escamparà per més de cinc-cents pobles i ciutats per encendre unes fogueres que “fan sentir-nos part d’un projecte col·lectiu” perquè, ha afegit, “si alguna festa ens fa sentir nació completa, aquesta és la revetlla de Sant Joan”. Antich ha dit que “la flama no és només foc, és memòria, resistència i nació”, cada relleu “una promesa” i cada foguera “una trinxera de llum”, “símbol de la perseverança d’un poble” que vol ser lliure.