“Fa tres mandats que es promet piscina i habitatge públic”

Bé, suposo que hi van influir molts factors, però el cas és que la seva ideologia difereix molt de la del grup majoritari del govern. Tot i això, no em va sorprendre gaire, perquè ja se li veia el tarannà amb les votacions. Ara que hi és a dins, tampoc se’l sent gaire, però fins a cert punt és lògic, perquè si entres de nou en un lloc com l’Ajuntament no el pots conèixer del tot, i si a sobre no t’expliquen com funciona, doncs no ho tens gens fàcil.

És curiós però crec que som en el mateix punt en què ho vaig deixar jo quan vaig plegar d’alcalde el 2014. Tot allò que vam pactar com a grup que faria l’actual alcalde no ho ha tirat endavant. Tres mandats seguits i som allà mateix. Tres mandats en què es promet piscina i habitatge públic. Vam acordar el pla general i no s’ha desenvolupat. Vam votar la urbanització de Can Vilar i no s’hi ha fet res. Si no comparteixes el projecte perquè ets d’un partit diferent, jo puc entendre aquesta aturada, però aquest no és el cas. Per això vaig muntar un partit, per intentar ser determinant a l’hora de desenvolupar totes les actuacions que havia deixat encarrilades fa onze anys.

Han passat onze anys. L’actuació a Can Nolla ara mateix no s’està fent. Queda pendent tota la urbanització a càrrec dels privats, que s’allargarà com a mínim dos anys, i acabarem el mandat sense els habitatges, tal com estem ara. Vull recordar que nosaltres, el 1992, abans que cap altra administració pública es preocupés de fer habitatge públic, ja vam planejar-ne. Des de llavors hem fet 187 pisos, set promocions. L’última la vam entregar l’octubre del 2013, i vam aprovar el pla parcial de Can Vilar, que és 100% de l’Ajuntament, el juny del 2014. Jo plego l’octubre d’aquell any i vaig patir l’oposició d’uns quants veïns que no estaven d’acord amb el projecte. Doncs quan marxo tot s’atura. No puc entendre que un acord majoritari al seu moment s’hagi deixat de banda només per unes quantes crítiques. No em cap al cap.

Perquè marxaré i segurament no acabaré el mandat. Pensava que això podia donar un tomb, però ja he perdut l’esperança. No és pas el primer acte de valoració que faig i hi vaig explicar tot el que s’havia fet fins ara i, també, el que no s’havia fet. Vaig recordar el pla 500 i la feina feta per evitar que la gent del poble marxés fora perquè no es podia comprar un habitatge. Abans es demanaven 10 anys d’empadronament per poder accedir a un habitatge públic i ara només estant-hi empadronat ja n’hi ha prou. I mentrestant ens han marxat 1.400 joves. És com un altre despropòsit: utilitzar les zones verdes com a aparcament de vehicles perquè tampoc s’ha fet una previsió d’aparcaments.

Sembla que ho facin a propòsit. L’alcalde defensa que s’ha fet un estudi molt acurat i que els resultats recomanen continuar el servei amb una concessió a llarg termini. I la resta de municipis del voltant que han apostat per una municipalització com s’ho han fet? Perquè entenc que ells també han mirat pel seu propi benefici. Vaig preguntar en el ple a quins pobles havien anat amb el servei d’aigua privatitzat. No n’havien anat a veure cap! Nosaltres ja tenim experiència amb la municipalització i ens ha anat bé. Per què no podem assumir ara un nou servei? Diuen que en mans de l’Ajuntament seria deficitari. El transport públic bé que també ho és i el mantenim. M’agradaria saber quants diners perdríem amb un servei municipal per poder-ho valorar amb coneixement de causa i adoptar la millor solució.

I després, què? Ens ho haurem de pagar nosaltres? Perquè caldrà continuar fent inversions fins a arribar als 25 anys, o és que no es trencarà res en els últims 15 anys del contracte? Aquests pactes que es fan amb promotors privats tenen, per mi, molts forats. En el cas del complex esportiu, em consta que no hi ha cap mena de penalització per incompliment del contracte. O som massa de bona fe o no en sabem prou. O potser una mica de les dues coses.

Una inversió d’entre 7 i 8 milions d’euros que assumeix majoritàriament l’Ajuntament, perquè el promotor privat només en posa un. Quins riscos assumeix aquesta persona? Parlen que els preus seran públics, però precisen que seran “similars” als de l’entorn. Em retreuen que jo també volia fer una piscina, però el cert és que el consistori només hi posava el terreny i eren els inversors privats els que hi posaven els diners i si els anava malament eren ells els que perdien. No tot el poble.

No és negoci. Simplement és innecessari. La gent que vol fer esport ja disposa d’una oferta prou àmplia per fer-ne. A més, necessites una massa crítica mínima de socis perquè funcioni i tot i això amb tarifes semblants a les de l’entorn jo no ho veig gens viable. I curiosament tot el projecte es publicita un mes abans de les eleccions municipals del 2023. Massa casualitats.

Una bestiesa que no sé d’on ha sortit. Aquí hi ha hagut algun espavilat que ha anat a l’Ajuntament a vendre la idea i com que està vinculat al món de l’esport i al govern això li agrada molt, doncs vinga, endavant. Cedirem un solar municipal i quin benefici en traurà el poble? Jo no el sé veure enlloc

El malestar existeix entre el personal tant de l’Ajuntament com de La Pinassa. S’estan manifestant contínuament en el ple. Entre altres mancances, no s’ha complert la valoració de llocs de treball. De moment no van a més perquè tenen por de represàlies, però t’ho dic ben clar: l’Ajuntament sense els polítics funcionaria, però els polítics sense el personal de l’Ajuntament, no. A l’equip de govern li falta sensibilitat amb els problemes laborals.

La situació dels polígons és un desastre, senzillament perquè no es gestionen. Ningú es preocupa d’oferir els sòls a possibles inversors. L’objectiu de l’empresa pública La Pinassa era que els diners obtinguts amb la gestió urbanística es destinarien a l’execució d’habitatge públic. Tenen l’obligació de destinar-los a aquest concepte i, amb caràcter excepcional, a altres prioritats d’interès social. La piscina és una prioritat social? No han fet ni una presentació pública i s’han limitat a fer propaganda a la revista municipal. I és que fan el mateix amb tot. Quan va tocar parlar de Can Nolla, van cridar els joves per preguntar-los com voldrien que fossin els pisos. D’una o dues habitacions? De lloguer o de compra? No és seriós. No, si ja t’ho diré. Jo no vaig saber preveure el que està passant ara. Si no, no hauria plegat d’alcalde.

On és el sistema porta a porta? No el faran. Tenen por de les conseqüències socials que se’n derivaran i si això els pot afectar els resultats electorals. No faran res que comporti pagar un preu massa alt. I no serà pas perquè no els faltin propostes que els hem anat fent des de Veïns per Premià de Dalt. Una llista ben llarga i ordenada per àmbits d’actuació que no s’han pres ni la molèstia de mirar. Tot plegat, molt desencisador.