Josep Triadó
Alcalde de Premià de Dalt (Som Impuls/JUNTS)
“Tindrem una inversió en l’àmbit esportiu de 10 a 12 milions d’euros”
“Ara que estem transformant tots aquests sectors, hi haurà un increment d’habitatge públic respecte al privat. Del 20% al 40%”
“La licitació a 25 anys ens permet millorar la xarxa d’aigua i de clavegueram, garantir la inversió i tenir un servei d’avaries 24 hores”
Jo em considero un polític una mica estrany. No acostumo a mirar la sigla de la gent que m’envolta Les obres del complex esportiu començaran l’1 de setembre i es posarà en marxa el 2027
En l’equador del mandat, Josep Triadó infla el pit pels passos fets en habitatge protegit i en l’aposta pels equipaments esportius, que doten de valor l’objectiu de Premià de Dalt d’invertir en salut i en qualitat de vida.
S’ha avançat en la construcció d’habitatge públic?
Ara mateix hi ha dues promocions en marxa en diferents fases. L’una es troba davant de l’escola Santa Anna, en un terreny on s’han de fer divuit habitatges, i l’altra és la promoció grossa, de 116 habitatges, a Can Nolla. En el primer cas ja vam aprovar per ple l’estudi econòmic, i la licitació està en procés per fer la cessió de l’espai. La construcció es farà en col·laboració publicoprivada i qui hi col·loca la gent és l’Ajuntament. Quina diferència hi ha respecte abans? La nova política d’habitatge, que abans la majoria o gairebé tot era venda, venda a partir de la qual l’Ajuntament perdia el control de per vida, i ara mai se’n perdrà el control perquè els habitatges seran de lloguer, o també de compra, però al cap de 75 anys tornen a l’administració pública. En el cas de Santa Anna, tots divuit seran de lloguer, però a Can Nolla n’hi haurà aproximadament un 50% de lloguer i un 50% de compra. Crec que ja toca que l’habitatge públic estigui sempre lligat a la cosa pública, que el terreny sempre sigui públic, perquè hi haurà un moment en què ja no es podrà construir més i ens cal una assegurança en aquest sentit. A Can Nolla, tal com estem avançant en el conveni, segurament ben aviat ja tindrem els terrenys al nostre nom, tant la zona verda i d’equipament com l’espai per construir l’habitatge públic. Els propietaris han de fer l’organització, entre d’altres, els carrers i ampliar la carretera dels Sis Pobles, i pel que ens diuen abans d’acabar l’any ja s’iniciarà la urbanització.
Així doncs, el dèficit que hi havia es resoldrà amb aquestes promocions?
En aquest sentit hem fet els deures. Si la pregunta és per què no s’ha mogut res en els darrers deu o quinze anys, la resposta és doble. D’una banda, hi ha un aspecte macroeconòmic, que ha afectat tothom, i és que l’administració superior, que és qui hi ha d’apostar, no ho ha fet per diverses crisis. L’altre aspecte és intern del poble. Es va aprovar un pla general l’any 2007 en què tots els sectors que hi havia i tot el desenvolupament depenien del privat. Són sectors en clau de condicions ben negociades, perquè tota l’organització l’ha de fer el privat, com passa amb Can Nolla, però el problema és que no es va fer un pla per etapes. No es va dir en cap moment als privats que al cap de deu anys el terreny hauria d’estar a disposició de l’Ajuntament. Va ser un gran error. Què estem fent, ara? Canviant una mica la política, i ara que estem transformant tots aquests sectors, com que és una època de bonança econòmica en tots aquests sectors, a excepció de Can Nolla, que ja venia d’abans, hi ha un increment de l’habitatge públic respecte al privat. Serà d’un 40%. Abans era un 20% de públic en contraposició amb un 80% de privat i ara serà un 40% en contraposició amb un 60%.
Per què ha incorporat el regidor de Crida Premianenca a un govern de majoria absolutíssima en el qual no era necessari?
Jo em considero un polític una mica estrany. No acostumo a mirar la sigla de la gent que m’envolta. Miro les persones. Al final jo crec que això de la política de poble s’ha de centrar a posar-nos d’acord com més gent millor per fer projectes no només per a quatre anys, sinó de cara al futur. Tot l’equip de govern estem molt còmodes, tothom treballa amb un mateix objectiu i tenim un pla comú.
En quin punt es troba el projecte del complex esportiu?
Està ja adjudicada la construcció. S’ha aconseguit tot el finançament, sense demanar ni un euro a cap banc, entre subvencions de la Diputació, de la Generalitat i recursos propis, i l’aportació també de l’operador que ha guanyat el concurs. I l’1 de setembre s’inicien les obres. Podríem haver començat abans però tenim tres pistes de vòlei platja en aquell lloc que actualment s’està construint de manera privada, en un espai privat i que serà el centre més important del país. A Premià de Dalt, que no tenim platja, tindrem el millor centre de vòlei platja, i amb sorra de Segòvia, que segons els experts és la millor que es pot trobar. Aquesta aposta que hem fet per tota l’anella esportiva pública està reportant que en clau privada arribin aquest tipus d’inversions, que són a cost zero per al poble, però que suposen un rendiment social, econòmic, esportiu i de salut per a la nostra gent.
Això implica el retard en les obres del complex?
Fins que no l’hagin acabat, que segurament passarà a finals de juliol, no podrem desmuntar les pistes que fan servir ara i començar les nostres obres. Parlem de vint mesos de construcció i segons el calendari serà el 2027 quan es posarà en marxa. Per tant, una inversió en total de 8 milions d’euros en equipament esportiu, a la qual s’ha d’afegir un milió més privat de les pistes de vòlei platja.
Però no són els únics, perquè també hi ha una proposta de residència per a esportistes.
Exacte, sí. Des de fa un temps, Premià de Dalt és la seu de molts esportistes que venen aquí, bé amb clubs de futbol d’altres països o a fer estades aquí, perquè també el nostre club de futbol té unes tecnificacions molt importants, i diversos operadors s’han de buscar l’allotjament en hotels de Santa Susanna o Calella. Alguns d’aquests operadors han vist l’oportunitat de buscar en el nostre poble la part d’allotjament que fins ara han de resoldre fora i també poder combinar la part esportiva amb la dels estudis. Disposem de la part baixa del camp de futbol, que està qualificada d’equipament, per transformar aquell espai, i hi ha promotors privats disposats a invertir-hi. La intenció és cedir aquest espai a llarg termini, igual que farem amb els habitatges públics, i, a canvi, qui vingui aquí faria una aportació per a la urbanització del pàrquing del camp de futbol i una aportació econòmica a l’Ajuntament, que ens servirà també per poder tenir recursos per a necessitats socials, esportives o el que sigui. Si generem promoció econòmica, generem una inversió que ve de fora, que pot es pot elevar a 2 o 3 milions d’euros. Al final, en global, estem parlant de gairebé 10-12 milions d’euros d’inversió que hi haurà a Premià de Dalt en clau esportiva, més tota la part d’habitatge, i estem parlant potser de 15-20 milions d’euros més, sense demanar ni un euro a cap banc.
S’ha posat a licitació per a 25 anys el servei d’aigua potable. Argumenti’m el perquè.
La licitació anterior va ser de 50 anys, 30 més 20. Quan caduca aquesta concessió, es fa un estudi tècnic, jurídic i econòmic de quina és la millor opció per a Premià de Dalt, i determina que la millor opció és seguir fent una concessió a llarg termini. Es fa un pla director tant de clavegueram com de xarxa d’aigua. Un pla director que estudia en quin punt està la nostra xarxa. De fet, tenim un bon nivell d’aprofitament, amb un 80%, però és millorable. El pla director determina que, per tenir un estat òptim de la xarxa, tant d’aigua com de clavegueram, cal fer una inversió de 9 milions d’euros. Insisteixo: ho tenim bé, però ho volem tenir perfecte. Ara mateix, quan hi ha qualsevol problema a la via pública d’aigua, hem de veure si és nostre, si és clavegueram o si és de la companyia de l’aigua. Amb la nova concessió, unint la gestió de les dues xarxes ho resolem, i en 25 anys garantim que es faran les inversions que s’haurien d’haver fet fa 10 anys. A més, en clau de manteniment, tenim una brigada d’obres 24 hores set dies a la setmana per atendre qualsevol avaria. Aquest servei no és assumible per a un Ajuntament com el nostre. No estem en contra de municipalitzar els serveis, perquè tenim municipalitzats els residus i la neteja viària i dels edificis públics. Però l’estudi fet ens recomana aquest tipus de licitació.
Feia esment de l’institut escola. On som?
Hi ha un conveni que ja vam signar l’any passat amb Ensenyament on la construcció la fa el departament, que és la seva responsabilitat i nosaltres hi aportem un 30% de la inversió. Ara mateix, estem en un procés d’agrupar les finques, perquè s’ha aportat un terreny nou i també estem mirant la possible ubicació més adequada de l’edifici dins d’aquesta pastilla que hi haurà entre el gimnàs que es va fer, l’escola actual i la part nova que hi ha. Esperem poder-ho desencallar el més aviat possible per poder-ho tirar endavant. Però la voluntat és que això en menys de dos anys estigui construït.
Fent un repàs ràpid del pressupost. Son 3,7 milions per a la millora de l’espai públic. Tanta falta fa?
Sempre penso que hi ha tres coses bàsiques que qualsevol municipi necessita: la neteja, el manteniment de l’espai públic i la salut. Són els tres àmbits bàsics per garantir els mínims de convivència. I crec que la inversió en tenir tot l’espai públic en les millors condicions, tant la zona verda, com els carrers, les voreres...és imprescindible en el dia a dia dels veïns i veïnes del nostre poble perquè ajuda a que tot sigui una mica millor.
Parlem de l’oposició, però, que no li és tan favorable. Li retreuen que fan inversions elitistes, pensant en un poble fet per a determinada gent, no per a tota la ciutadania. Què n’ha de respondre d’això?
Una inversió elitista, quan farem inversions amb habitatge assequible, tant de lloguer com de compra, més econòmic i que sempre serà del poble? Una inversió elitista quan estem fent un equipament esportiu públic d’alta qualitat que tindrà preus públics i que serà el primer públic que gestionarà l’empresa DIR? Una inversió elitista quan estem preparant la fórmula per tirar endavant el conveni signat amb Ensenyament per fer l’institut escola Santa Anna i on avançarem el 30% de la inversió, un milió d’euros, sense tenir cap mena d’obligació? No, no fem inversions elitistes.
Premià de Dalt ha estat el primer municipi del Maresme a instal·lar càmeres de vigilància forestal.
Tenim una gran sensibilitat per la nostra muntanya i, a més, tenim la sort de comptar amb una ADF molt potent, de les més potents del territori. Malauradament ja les hem hagut de fer servir i han funcionat molt bé. Aquestes càmeres no només detecten el fum sinó que també en fan una lectura a través d’IA de la tipologia de foc que és facilitant la feina als bombers i a les ADF informant-los sobre cap a on s’està expandint o què està cremant. Gràcies a això, fa poques setmanes vam poder actuar de manera ràpida i efectiva en un incendi al nostre poble.
No son les úniques càmeres que hi ha i hi haurà al municipi.
La idea general és tenir un poble videovigilat. Ja tenim un sistema de lectors de matícules ubicat a les sis sortides del municipi que es millorarà i perfeccionarà en els propers 3 o 4 anys. Preveiem un software dIA que també ens alertarà de si passen coses estranyes en determinades zones, però que només s’utilitzarà per prevenció o per investigació i ens permetrà optimitzar els nostres serveis policials. I també ens facilitarà la feina perquè si s’ha comès un acte delictiu, les càmeres del voltant poden fer tota una sèrie de creuament de dades per detectar quin vehicle o vehicles eren a la zona en la franja horaria
Ha aparegut un nou grup de persones a Premià de Dalt i Premià de Mar que mostren la seva queixa pels nous accessos de l’autopista. Li preocupa aquest rebuig social?
Precisem. Es tracta d’un grup de veïns d’un barri de Premià de Mar que sí que vol l’accés però que hi ha un trencall que va pel Camí del Mig que no els hi agrada. La sortida nova es planteja sobre la carretera de Premià i que preveu una rotonda elevada. De sortida cap a Premià Mar hi ha dos accessos, un que va cap al polígon, previst sobretot pels camions i l’altre que va cap al Camí del Mig. Aquests veïns es queixen que els provocarà molt de trànsit i molt de soroll. Bé, jo crec que és un contrasentit, perquè si no es fa tothom que vulgui anar al nostre barri de la Floresta o Can Vilar hagin de fer la volta pel polígon per anar pel mateix lloc. Precisament es van dividir els accessos per dividir el trànsit pesat, el més incòmode. Crec que la sortida que es planteja és molt millor tant per Premià de Dalt com per Premià de Mar perquè facilita la mobilitat a tots els veïns d’aquesta zona. Nosaltres com a Ajuntament hem presentat al·legacions i una d’elles és la creació d’un carril bici de vianants i es preveuen tot tipus de mesures per reduir la velocitat o el mateix soroll. Actualment tot el trànsit d’aquest barri creua tot Premià de Mar o creua tot Premià de Dalt per poder anar a l’autopista. Vol dir que amb el nou accés, tota la gent d’aquest barri sortirà per aquí i ja no haurà de creuar tot Premià Mar.
L’aposta per la vida saludable de Premià de Dalt és òbvia, però també ho és per la sostenibilitat.
Volem no només ser saludables com a persones, sinó també com a poble en general i anem obrint camí en aquest sentit. Hem comprat alguns vehicles elèctrics, tenim en funcionament els 6 carregadors elèctrics...Hem aconseguit subvencions de Diputació i de Fons Europeus per posar plaques solars a tots els edificis municipals, en especial sobre la coberta del pavelló a partir de la qual volem generar una comunitat energètica. Bàsicament, per tenir aquests recursos, però tenim una problemàtica que és que dins del nucli antic segons a quins habitatges no es poden posar plaques perquè són edificis protegits i la Generalitat no ens autoritza. Estudiarem com cobrir aquestes necessitats amb aquesta comunitat energètica.
També hi haurà una aposta pel transport a demanda.
Com a màxim al setembre tindrem transport a demanda. Un bus petit de 13 places, que funcionarà de 7 del matí a 2 de la tarda, amb un circuït de parades, però també que arribarà a zones que no són tan accessibles al nostre poble. Un servei tipus Uber. Som conscients que hi ha força zones del municipi que estan més apartades del centre, com la Cisa, Can Creus o el barri del Remei i la gent que hi viu podrà accedir més fàcilment a serveis bàsics com ara el consultori mèdic. Farem una prova pilot a veure com va i crec que podrem resoldre una mobilitat complicada com la nostra, amb moltes pujades i baixades, carrers estrets i barris de muntanya. Un servei pensant sobretot per a la gent gran, però també pels joves. Si podem resoldre o facilitar una mobilitat més sostenible per a determinats col·lectius i evitar que s’agafi el vehicle particular, doncs perfecte. I si a més ajudem a que aquesta col·lectius cuidin la seva salut mental amb activitats de tota mena, millor que millor. Forma part de la nostra aposta d’un municipi més saludable.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.