Recuperar els anys perduts
Berga afronta el repte d’establir prioritats d’inversió, després d’anys centrada a rebaixar el deute públic
La CUP viu el tercer mandat consecutiu a l’Ajuntament, amb el suport d’ERC, governant en minoria
En l’últim any, el ple ha reprès la urbanització dels Pedregals i ha acordat lloc per a l’esperada estació
Aquest maig es compleixen 10 anys des que la CUP va guanyar les seves primeres eleccions a Berga. Amb una llista eminentment jove i liderada per Montse Venturós, la formació cupaire va ser capaç d’imposar-se a CiU a les urnes per menys de 60 vots i trencar, així, amb 12 anys d’hegemonia convergent.
La CUP va entomar per primer cop la vara de l’Ajuntament i ho va fer amb ganes de capgirar-lo. Un cop al volant, però, el nou govern va haver d’aturar el motor en sec per revisar tots els racons. Un deute de més de 21 milions d’euros va marcar la política de la CUP en els seus primers dos mandats, i això va anar en detriment de les inversions al carrer: els diners que hi havia a la caixa s’havien de gastar, en gran mesura, tornant el que es devia.
Ara l’escenari és diferent. El deute s’ha reduït per sota dels 5 milions d’euros i rebaixar-lo ha deixat de ser una prioritat. Ara la principal premissa del govern és no incrementar-lo. Això ha donat oxigen a la regidoria d’Hisenda, que, de fet, ara no lidera la CUP, sinó ERC, amb l’alcaldable dels republicans en les últimes eleccions, Moisès Masanas, al capdavant. El repte és majúscul: posar la ciutat al dia i recuperar-la d’uns anys en què les inversions al carrer van ser minses i els deures es van anar acumulant al calaix dels expedients pendents.
Primers brots
Una de les grans notícies dels últims mesos a la ciutat ha estat la represa de la urbanització dels Pedregals, al nord-oest del nucli urbà. Va quedar encallada fa més d’una dècada i, des d’aleshores, va deixar paisatges difícils d’assimilar a la zona, com ara carrers a mig asfaltar o un pont colossal per acabar. Però qui més n’ha patit les conseqüències són els propietaris que en aquell moment confiaven poder construir-se una casa a la seva parcel·la i que encara en el dia d’avui no han pogut posar la primera pedra. Ara l’Ajuntament ha estat capaç d’adjudicar les obres de nou, reservant una part important dels diners de la partida d’inversions del 2025 a la causa. Tot plegat ha de permetre posar en solfa més d’un centenar de parcel·les i obrir nou carrers nous.
També, no fa gaires mesos, el ple va poder resoldre un altre dels grans maldecaps de la CUP des que va arribar al govern: el contracte de neteja viària. Estava caducat des de l’any 2015, i això era el desencadenant d’una sèrie de complicacions per a l’empresa que presta el servei i també per a l’Ajuntament. Amb el contracte caducat, alguns carrers no s’hi preveien (perquè, en el moment d’aprovar-se els plecs, no existien), i cobrir-los implicava sobrecostos. També era un problema l’actualització anual de les nòmines. Segons la normativa, l’Ajuntament no podia incrementar la partida de diners que pagava anualment a l’empresa, per més que l’increment fos justificat amb la pujada de l’IPC. L’empresa no podia actualitzar les nòmines i el personal va arribar a amenaçar amb la vaga.
Al govern, li va costar gairebé una dècada treure el nou contracte de neteja. L’ha guanyat la mateixa empresa que el feia, la berguedana Tractaments Ecològics, i la renovació ha servit per pressupostar millores significatives en el servei.
Dos cops de volant
També s’ha tret la pols a dos expedients que començaven a florir: l’estació d’autobusos i la gestió de la residència municipal.
Sobre aquest últim, el mandat passat es va crear una regidoria de Municipalitzacions –liderada pel republicà Ramon Camps– amb la idea d’estudiar, entre d’altres, la gestió directa de la residència Sant Bernabé. Fins fa uns anys, es gestionava sota el paraigua de l’hospital comarcal però, amb el traspàs del centre hospitalari a la Generalitat, la residència va quedar en terra de ningú. I també han calgut anys d’espera per posar-hi remei.
La CUP i ERC van defensar durant anys la gestió directa i van explorar totes les opcions per materialitzar-la, però han acabat renunciant-hi. L’actual regidora de Drets Socials, Andrea Corominas (CUP), ha agafat les regnes de l’expedient, en l’àmbit polític, i ha acabat portant a aprovació una gestió delegada a una empresa acreditada. Segons ha defensat en més d’una ocasió, el cop de timó ha de permetre un funcionament intern més àgil. L’oposició s’hi va agafar amb força i va fer sang, quan es va aprovar, recriminant els moviments dels responsables anteriors, però exalçant l’acció de la nova regidora.
Pel que fa a l’estació, els últims mesos han estat d’allò més moguts. Diversos incidents amb busos desfrenats a la parada actual, al passeig de la Pau, han mantingut el tema en el debat públic i han forçat que s’intensifiquessin les negociacions. També la posició de la Generalitat, que va exigir consens polític a l’Ajuntament per no fer cap més projecte en va. Durant mesos, els regidors del ple van fer un pacte de silenci seguint l’estil del conclave del Vaticà: es van tancar en reunions per arribar a un acord polític que determinés d’una vegada un lloc i un format d’estació que convencés tots els colors polítics. I el resultat ha fet empassar més d’un gripau: serà a la rasa dels Molins, però amb un vial faraònic que connectarà la zona amb el sud de la ciutat, de manera que els busos no hauran de transitar pel centre per arribar-hi. Junts defensava la fórmula des del 2019. La CUP i ERC defensaven l’estació a la rasa dels Molins, però sense el vial. I el PSC i BeGI la volien en altres llocs de la ciutat.
Ara hi ha consens polític. Tots s’han compromès a remar en la mateixa direcció, però de moment només s’ha presentat una proposta de mínims de la idea. I els veïns recalquen que, si no els agrada el projecte definitiu, el portaran al jutge.
Altres deures
A banda d’aquests focs calents, el govern té el repte de resoldre la transformació de la plaça de les Cols, al barri vell, i dissenyar el futur d’un mercat municipal que ha quedat pràcticament buit. I la reactivació de l’hostatgeria del santuari de Queralt, que, després d’anys, continua als tribunals, degradant-se, sense possibilitat d’invertir-hi.
