Illa desencalla el Pacte Nacional per la Llengua sense Junts ni la CUP

Un dels acords a què Salvador Illa va arribar amb ERC i els Comuns per al pacte per a la seva investidura coma president de la Generalitat va ser la signatura del Pacte Nacional per la Llengua durant els seus primers cent dies de govern. S’ha tardat més però finalment la signatura serà dimarts, segons ha avançat el portal 3cat. Però ho farà estrictament amb el suport dels partits que van tancar la investidura, cosa que en deixa fora la resta de formacions, entre elles Junts i la CUP. Se’n van despenjar per discrepàncies amb la política lingüística del govern i van reclamar un canvi que no s’ha produït. Tampoc no hi participen els partits de dreta i extrema dreta.. En canvi, el govern socialista sí que se n’ha sortit per comptar amb entitats com Òmnium, Plataforma per la Llengua o els sindicats majoritaris.

Així, malgrat que el Pacte Nacional per la Llengua no aconsegueix el suport de tot l’arc parlamentari, dimarts es farà efectiva la signatura d’un acord que compromet 255 milions d’euros per al català només en el primer any, i que hauria de marcar les línies mestres de la política lingüística destinades a recuperar l’ús social de la llengua.

I és que els darrers estudis i enquestes que s’han publicat deixen clar el retorcés que està patint la llengua en el seu ús quotidià per part de la població. En un dels àmbits en què més es retrocedeix és, paradoxalment, les escoles. Tot i que el català és la llengua vehicular en l’educació, el castellà s’imposa com a idioma a molts patis. També s’han disparat les queixes per l’ús del castellà en àmbits com la sanitat. De fet, els resultats de la cinquena edició de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, un estudi oficial que es fa cada cinc anys i que permet conèixer l’evolució de l’ús i el coneixement de les llengües a Catalunya, conclou que ús habitual del català cau fins al 32,6%. Entre 2018 i 2023, un mínim de 117.000 persones s’han incorporat a un ús freqüent de català. Però el 2003 l’ús habitual del català era del 46%, el 2018 del 36,1% i ara del 32,6%. L’aparent contradicció està justificada pels fluxos demogràfics.

El diputat dels Comuns David Cid ha afirmat avui que  “la defensa del català no es patrimoni de ningú i les reticències que puguin tenir no ens han d’aturar", en relació a la postura de Junts i la CUP.

Pel que fa a la CUP, aquest matí ha afirmat que no signa el Pacte per la Llengua perquè entenen que un pacte d'aquestes característiques s'hauria de fer "contra l'Estat i no de la seva mà". En un comunicat la formació afirma reconèixer les mesures del pacte i  afirma que algunes les comparteix però lamenta que "no conté res amb relació a l'ofensiva judicial contra el català. És una contradicció plantejar un seguit de mesures que poden quedar en paper mullat si no s'està disposat a plantar cara a l'Estat», afirma la diputada Laia Estrada.