“A Piera hi ha hagut una paràlisi i un desordre durant molts anys”

El balanç és molt positiu, perquè quan iniciem el mandat ens trobem amb molts contratemps. L’Ajuntament té molta mancança de professionals tècnics. Tenim un municipi molt descuidat durant molts anys i amb moltes mancances, i amb moltes oportunitats, també. Quan fem una aturada i mirem enrere, veiem que hem avançat moltíssim. Llavors el balanç és molt positiu, perquè, tot i la mancança estructural que tenim, s’han fet moltes coses i tenim moltes coses a punt.

Encara ens queda més feina; tot el procés de selecció de personal és molt lent. Hem hagut d’anar prioritzant. Teníem una mancança molt gran en el tema de seguretat. La policia local era un dels grans talons d’Aquil·les d’aquest consistori i s’ha reforçat moltíssim. S’estan fent ja proves per arribar als 26 efectius en breu. Ja tenim un tècnic de medi ambient, un tècnic d’esport, un arquitecte, estan entrant administratives... Hem fet l’estabilització de la plantilla i tenim les bases fetes per a la incorporació de nous perfils tècnics. Però no és ràpid. També s’ha fet un treball intern d’adequar els salaris, de posar els sous on toquen. Hi havia moltes diferències salarials. Crec, o això almenys és el que ens arriba, que la gent comença a estar més contenta, i això és important.

Tenim el territori que tenim, amb les mancances que tenim, i ens hem marcat unes prioritats. Intentem fer amb diferents accions, com ara els asfaltatges, que han començat i no els aturarem. Farem també una inversió important en altres temes, com il·luminació, canalitzacions i altres actuacions al Portell, que és un dels barris més oblidats de Piera, i d’altres com Can Mussarró. Fem una aposta ferma per aquests barris, que estan més descuidats. Òbviament, revertir la situació de la qual partim no és ni fàcil ni ràpid, però l’objectiu és anar posant els barris allà on toca. Un altre dels temes que tenim sobre la taula és millorar el transport. Hi ha tants fronts oberts... Una cosa rere l’altra.

Hi havia un problema molt greu amb el subministrament d’aigua en alta. L’haurem solucionat en un 95%, que és molt. Jo crec que en podrem estar orgullosos, perquè haurem fet realment el que ha de fer un govern, que és treballar pel seu municipi. En un moment donat, nosaltres hem hagut d’augmentar tarifes, perquè la xarxa és la que és. Estem ara també immersos en litigis amb Anaigua, perquè no es va fer tampoc el manteniment que tocava. No sabem per què no es va denunciar i no es va fer el que s’havia de fer. Llavors hem de lluitar pels interessos dels nostres vilatans. Un cop tinguem el tema ja endreçat, l’objectiu és abaixar les tarifes de l’aigua.

El que portem a la justícia és que no s’havia posat a licitació. Aquest equip de govern en cap moment ha tingut la intenció de tancar l’escola de música. Sí que estem treballant, i hi lluitarem fins al final, per aconseguir que sigui una escola municipal de música de veritat, accessible per al màxim de gent possible per donar el màxim d’oportunitats. Hem fet una primera licitació. No hem pogut treballar perquè hem tingut pressió; s’han anat difonent informacions que no eren certes, com que volíem tancar l’escola de música o que en volíem canviar el nom. Res d’això ha estat així en cap moment. En aquesta segona fase, el que sí que fem és la reducció de quota, però en la tercera fase l’objectiu és fer l’escola municipal.

El greu error que es va cometre és que l’Ajuntament no es va presentar com a part implicada. Llavors ho teníem molt fotut, vam tenir indefensió absoluta. Ara el plantejament del govern és iniciar un nou POUM. Hem tingut converses amb els serveis territorials de la Generalitat i ens ajudaran en temes que ara haurem de fer, com algunes modificacions puntuals.

Jo només t’he de dir que si estiguéssim en un altre moment a Piera, jo segurament no hauria entrat en política. Com passa sempre en política municipal, des del PSC em venen a buscar i jo dic que sí. Ho faig perquè no m’agrada el que veig, i si tinc oportunitat de poder-ho canviar, doncs ha de ser des de dins. I sí, estic d’acord que hi ha hagut una paràlisi durant molts anys. Paràlisi, desordre... Bé, és que potser tampoc no cal que ho digui jo. Si el Dibaròmetre està dient el que està dient i la sensació de la gent és la que és, suposo que tampoc és casualitat. Sí, jo penso que sí.

Capgirar una percepció així és complicat, perquè la seguretat és un tema molt sensible. Ara hi ha més patrulles al carrer. Això transmet sensació de seguretat. L’ampliació de personal permetrà que hi hagi més d’una patrulla per torn. Acabem de posar a licitació un sistema de càmeres de seguretat a tot el municipi per un import de prop de 500.000 euros. Fins ara el que es podia fer és actuació policial, però ara podrem arribar a fer prevenció. Això és molt important, i entenc i crec que això anirà baixant.

Mira, justament fa uns dies vaig estar en contacte amb la consellera [d’Interior, Núria Parlon] per recordar-li-ho. Jo estic molt esperançada, perquè vaig sortir amb molt bones sensacions d’aquella conversa, però la veritat és que no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat. Tenim els terrenys, i hi hem posat totes les facilitats del món.

Estem molt engrescats, perquè és un projecte que realment ens el creiem molt, perquè tenim una situació molt similar en molts punts. L’Anoia Sud és com la gran oblidada i creiem fermament que tenim moltes possibilitats de treballar coordinadament. La Mancomunitat pot donar moltes eines a municipis molt petits com els Hostalets, Cabrera i Vallbona, que tenen pocs habitants. Som gairebé 40.000 habitants i això obre portes en clau d’ajuts i subvencions. Podem col·laborar en temes de seguretat, territori, transport, residus, medi ambient... Jo crec que en podem treure molt, molt suc. Ara tot just estem començant. La intenció és que l’últim trimestre d’aquest any la Mancomunitat de l’Anoia Sud ja pugui ser una realitat.