Daniel Encinas
Alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Avenç-AM)
“La sentència és clara, Vacamorta s’ha de buidar i restaurar”
“Cal recuperar les basses, la fauna i la diversitat que hi ha. Ara per ara, però, estem esperant saber com es farà el buidatge “
“Sembla que, amb la pandèmia de la covid, la gent va descobrir les Gavarres i cada camí era com la Rambla de Barcelona”
Anem rascant ajuts d’on podem, perquè, amb els pressupostos finalistes, és difícil poder fer segons què A Cruïlles, fa falta un lloc per poder fer una mica més de vida de poble i que atregui gent
Daniel Encinas explica en aquesta entrevista l’última hora de l’abocador de Vacamorta i analitza què representa ser el municipi amb més hectàrees dins de l’espai protegit de les Gavarres.
L’abocador de Vacamorta. Problema resolt?
Hi ha una sentència favorable a la seva clausura i a la restauració del paratge i, amb la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles i del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius i l’Ajuntament, es va aconseguir que es formalitzés una comissió de seguiment, reclamada durant molts anys i que, finalment, es va fer realitat. Ens anem reunint durant unes quantes vegades a l’any i, en l’última reunió, es va formalitzar i crear una comissió d’experts per estudiar quina és la millor opció per buidar l’abocador clausurat. Aquesta comissió té una clàusula de confidencialitat i hi ha coses que no es poden dir.
Quines es poden explicar?
Que, en aquests moments, s’està estudiant quina és la millor manera de buidar. Una de les coses que sempre reclamem, conjuntament amb la plataforma i el Centre d’Ecologia, és el buidatge i la restauració. La sentència és molt clara en aquest sentit. Cal recuperar les basses, la fauna i la diversitat que hi ha. Ara per ara, però, estem en aquest pas, saber com es farà el buidatge i esperant que ens tornin a convocar per informar-nos com està evolucionant tot plegat.
Quina és, doncs, la posició de l’Ajuntament al respecte?
No tenim cap proposta. No hi ha cap ajuntament que tingui tècnics o especialistes per saber quina és la millor opció o com fer-ho, cap ajuntament que estigui relacionat directament o indirectament. Es van convocar a la comissió de seguiment els ajuntaments que poden veure’s afectats pel trànsit de camions que buiden l’abocador. Per això, hi ha la comissió d’experts que estan estudiant la millor opció o la més viable.
A part de la qualitat ambiental, Vacamorta restaurat pot ser un atractiu pel turisme de natura?
Sí, perquè hi ha molta biodiversitat i, de fet, per sort, encara hi ha una mica d’aigua en dues de les basses, on hi ha fauna i flora específiques de la zona i que són un crit per a naturalistes i per a la gent que li agradi la natura i per anar a fer fotografia.
Vostè és president del Consorci de les Gavarres. Quina importància això té per a un municipi que agrupa tres pobles?
Nosaltres som dels que tenim més territori dins de l’espai protegit de les Gavarres, uns 104 quilòmetres quadrats. La rellevància d’aquest consorci és que hi ha un equip molt potent de tècnics que treballa per dinamitzar l’espai, i no perquè s’ompli de turistes com va passar durant la pandèmia de la covid-19, que semblava que la gent va descobrir les Gavarres i cada camí era com la Rambla de Barcelona.
En quina línia treballen?
En aspectes culturals, com per exemple una activitat recent en una finca del Consorci de Cassà de la Selva sobre com es treballa la pela del suro. També es fan tallers a les escoles, s’està fent una prova pilot sobre rutes de BTT pel mig de les Gavarres, perquè s’estan obrint rutes, també per a vehicles motoritzats i tenim diverses casuístiques.
Es planteja habilitar punts de control d’accés?
És impossible, perquè hi ha molts accessos al massís. El Consorci sí que té un avaluador ambiental, que fa ruta i que fa inspecció per si hi ha alguna cosa fora de lloc, igual que els agents forestals i el mateixos veïns ens avisen que hi ha alguna cosa que no quadra.
Calen més recursos per al Consorci?
Per descomptat. Els ajuntaments hi aportem una part important i, després, hi ha subvencions de la Diputació, de la Generalitat, de fons europeus... Igual que els ajuntaments petits, anem rascant subvencions d’on podem, perquè, amb els pressupostos finalistes i tan marcats, és difícil que puguem fer segons què.
En quins projectes treballen?
Tenim obert el d’una comunitat energètica i està aturat per la burocràcia. Ens van menar pressa per muntar plaques a la coberta del pavelló de Cruïlles, però ha estat un any aturada. Ara, ens han fet la connexió i podem avançar. Estem mirant de potenciar les energies renovables, de crear comunitats energètiques en altres llocs del municipi, però, ens trobem amb impediments burocràtics i, sobretot, en ajuntaments petits, amb el fet que tenim poc personal.
Més projectes?
Sí, es va remodelar el pavelló de Cruïlles, per les mesures de seguretat i donar-li un caire nou i, ara, hem presentat al Pla Únic d’Obres i Serveis la remodelació de l’Ajuntament vell de Sant Sadurní de l’Heura com a refugi climàtic i com a sala de reunions i de treball compartit. També, la creació d’un nou centre cívic a Cruïlles, per tenir un espai que doni una mica més de vida al poble. Tenim la sort que Monells és un nucli molt potent de turisme i hi ha molts restaurants i hotels que donen vida al poble, també a Sant Sadurní, que és molt conegut pels qui fan rutes de ciclisme. A Cruïlles, però, hi fa falta un lloc per poder fer una mica més de vida de poble i que atregui gent per donar a conèixer que el poble és més que la torre.
Vostès també pateixen pel problema de l’habitatge?
En volem fer un de lloguer social a Sant Sadurní i, de moment, l’haurem de fer amb fons propis. Volem que sigui per a gent del poble.
Tenen dificultats per retenir població?
Ens vam trobar que, en pandèmia, molta gent de segona residència es va empadronar. Després de l’episodi, molts van marxar. Això no obstant, quan va arribar la fibra òptica i la gent va veure la qualitat del nostre territori i el dinamisme social, molts també es van quedar. La qüestió no és que hi hagi un fuga molt important de gent, sinó que les famílies que viuen de lloguer o que volen venir a viure els costa trobar un habitatge assequible. Com tots els ajuntaments, el problema és que no hi ha pressupost, ni tenim terreny públic per desenvolupar habitatge assequible. Tampoc podem demanar a qui ve a fer una promoció de tres o quatre cases que faci habitatge social, perquè no els surt rendible.
Com es gestiona la recollida de deixalles en un municipi dispers com el seu?
Fa anys que estem lluitant amb altres ajuntaments per determinar quin és el millor futur. Hem fet dos estudis, un amb el Consell Comarcal del Baix Empordà, que ha trigat bastant de temps a fer-se, i un altre amb la Diputació. El primer ha determinat que el millor sistema son les àrees d’aportació de residus amb càmeres de videovigilància i que el porta a porta és inviable per costos i per distribució geogràfica. La Diputació ha corroborat aquesta mateixa versió. Per altra banda i amb una subvenció que ens han adjudicat anirem millorant cada any l’eficiència energètica de l’enllumenat públic.
Fa poc, han celebrat un consell dels infants. Com funciona i que li han demanat?
Iniciat per la regidora d’Educació, és el segon any que funciona. Tenim escoles a Cruïlles i a Sant Sadurní i una llar d’infants a Monells. Els infants de sisè treballen diverses propostes, el consell les exposa i es fa un retorn. L’any passat van ser fer un taller de nius i una jornada lúdica i esportiva al camp de futbol de Monells.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.